Ian McEwan
Aquesta no és una frase gaire representativa del llibre. Però m'ha agradat.
És un llibre escrit des del punt de vista d'un fetus. Un exercici curiós i interessant. Un fetus que va presenciant com la seva mare que el porta a dins s'ha distanciat del seu pare, amb qui s'estimaven molt. La frase inicial és extreta de la descripció del seu amor en els inicis. S'ha distanciat tant i tant que fins i tot, ara, que estan en un moment de provisionalitat per decidir si se separen o no definitivament, resulta que la dona planifica, no pas separar-se i prou que seria més normal, sinó assassinar-lo. Per quedar-se amb la casa.
El pobre fetus està de part del seu pare, perquè és bona persona, però va sentint com tots dos el volen abandonar. El pare perquè no parla mai d'ell, no el té en compte mai en el seus projectes i fa com si no existís, malgrat l'estat avançat de gestació. I la mare i el seu amant volen abandonar-lo.
Una novel·la sobre l'egoisme, sobre el desamor, sobre una passió que és un fals amor, perquè només és un interès econòmic miserable. Una visió força pessimista de les persones humanes. I més pessimista encara de les seves relacions.
