Núvol


Muntanyes de cotó fluix.

El gegant adormit s'ha desfet,
l'osset de peluix
ha mort abans de néixer
i ja no ens queda res.

Un núvol blanc
travessa el cel
amb parsimònia.
Potser ell ho és tot.

Comentaris

  1. El poder es va elevant i es vol fer veure i a vegades témer i tot... Però en el fons estimem la seva bellesa, tot desitjant que passi aviat.
    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquest núvol enamora!
      Moltes gràcies, Olga!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Quina foto tan preciosa. Davant d'un núvol tan majestuós com aquest no podem evitar quedar-nos amb la boca oberta.

    Abraçades!

    ResponElimina
  3. Em costa d'entendre aquest poema, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlo de les formes que es veuen als núvols, reals o imaginades. Dels somnis. De com es fan i es desfan o de com es desfan fins i tot sense estar acabats de fer. Perdem alguns somnis, però ens queda, la realitat, el núvol real.

      Elimina
  4. En les seves formes canviants, (amb parsimònia) l'osset pot passar a ser una balena, o un home barbut, o una muntanya nevada...

    ResponElimina
  5. Com m'agraden aquests niguls gegants de cotó, com dic jo.
    I si t'hi estas una bona estona, hi pots veure moltes figures, són genials.
    Aferradetes, preciosa.

    Ps: T'he deixat un correu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, no et canses de mirar-los.

      Aferradetes, bonica!

      (Correu contestat)

      Elimina
  6. Majestuós núvol , com la mateixa fotografia !.
    Salut : )

    ResponElimina
  7. A very different cloud compared to the one Helena recently posted. ;-)
    And lovely enigmatic words. ...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars