Núvol


Muntanyes de cotó fluix.

El gegant adormit s'ha desfet,
l'osset de peluix
ha mort abans de néixer
i ja no ens queda res.

Un núvol blanc
travessa el cel
amb parsimònia.
Potser ell ho és tot.

Comentaris

  1. El poder es va elevant i es vol fer veure i a vegades témer i tot... Però en el fons estimem la seva bellesa, tot desitjant que passi aviat.
    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquest núvol enamora!
      Moltes gràcies, Olga!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Quina foto tan preciosa. Davant d'un núvol tan majestuós com aquest no podem evitar quedar-nos amb la boca oberta.

    Abraçades!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars