El poder es va elevant i es vol fer veure i a vegades témer i tot... Però en el fons estimem la seva bellesa, tot desitjant que passi aviat. Una abraçada, Carme
Parlo de les formes que es veuen als núvols, reals o imaginades. Dels somnis. De com es fan i es desfan o de com es desfan fins i tot sense estar acabats de fer. Perdem alguns somnis, però ens queda, la realitat, el núvol real.
Com m'agraden aquests niguls gegants de cotó, com dic jo. I si t'hi estas una bona estona, hi pots veure moltes figures, són genials. Aferradetes, preciosa.
Un núvol espectacular que val la pena observar i fotografiar, adonar-se com canvia... com la vida, que contínuament va canviant, encara que a vegades ens pugui semblar que no o que els canvis són més lents del que voldríem. Aquests núvols així m'agraden molt, però fa un parell de dies em vaig quedar embadalida contemplant "cabretes" al cel, m'agrada quan hi ha un cel així també, ple de cabretes, fa goig de mirar. Abraçades, Carme!
Els núvols sempre són un espectacle, siguin com, siguin. Les cabretes també fan de bon mirar i els cels grisos ben foscos també em semblen hipnòtics. Abraçades, Núria!
El poder es va elevant i es vol fer veure i a vegades témer i tot... Però en el fons estimem la seva bellesa, tot desitjant que passi aviat.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Sí, aquest núvol enamora!
EliminaMoltes gràcies, Olga!
Una abraçada!
Quina foto tan preciosa. Davant d'un núvol tan majestuós com aquest no podem evitar quedar-nos amb la boca oberta.
ResponEliminaAbraçades!
Val la pena quedar-se'l en una imatge!
EliminaAbraçades!
Em costa d'entendre aquest poema, Carme!
ResponEliminaParlo de les formes que es veuen als núvols, reals o imaginades. Dels somnis. De com es fan i es desfan o de com es desfan fins i tot sense estar acabats de fer. Perdem alguns somnis, però ens queda, la realitat, el núvol real.
EliminaEn les seves formes canviants, (amb parsimònia) l'osset pot passar a ser una balena, o un home barbut, o una muntanya nevada...
ResponEliminaExactament així, Xavier!
EliminaO també, simplement un núvol!
Com m'agraden aquests niguls gegants de cotó, com dic jo.
ResponEliminaI si t'hi estas una bona estona, hi pots veure moltes figures, són genials.
Aferradetes, preciosa.
Ps: T'he deixat un correu.
A mi també, no et canses de mirar-los.
EliminaAferradetes, bonica!
(Correu contestat)
Majestuós núvol , com la mateixa fotografia !.
ResponEliminaSalut : )
Moltes gràcies, Artur!
EliminaSalut!
A very different cloud compared to the one Helena recently posted. ;-)
ResponEliminaAnd lovely enigmatic words. ...
Sí! Molt diferent!
EliminaAquest no amenaça
Un núvol espectacular que val la pena observar i fotografiar, adonar-se com canvia... com la vida, que contínuament va canviant, encara que a vegades ens pugui semblar que no o que els canvis són més lents del que voldríem.
ResponEliminaAquests núvols així m'agraden molt, però fa un parell de dies em vaig quedar embadalida contemplant "cabretes" al cel, m'agrada quan hi ha un cel així també, ple de cabretes, fa goig de mirar.
Abraçades, Carme!
Els núvols sempre són un espectacle, siguin com, siguin. Les cabretes també fan de bon mirar i els cels grisos ben foscos també em semblen hipnòtics.
EliminaAbraçades, Núria!
Me encantan esos cúmulos, suelo quedarme los ratos tiesos mirándolas.
ResponEliminaBesos.
Tens la sort de saber-ne molt, de contemplar!
EliminaJo també... bastant.
Una abraçada.