Dins de la llum del migdia d'hivern,
vora el portal, hi havia una estranya quietud.
Ens havíem allunyat molt del brogit de la plaça
i també de la xerrameca de la senyora que parlava
amb els vianants des de la seva finestra.
El nostre passeig havia canviat totalment d'aspecte.
La solitud d'aquest racó ens feia oblidar la festa
i retrobar la calma d'un poble plàcid i tranquil.
De sobte un cant va trencar el silenci, des de dalt d'una teulada.
Una merla mascle cantava a tot pulmó sense cap recança.
Una femella, que saltironava per la vorera, atreta per aquest cant,
es va enlairar, tot volant ràpidament a la seva recerca.
L'ordre d'algunes coses, a vegades, sembla encertat.
Només ens cal mirar, escoltar, sentir, sense destorbar.
