Relats de la Carme

En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure:

La primera és feta a la platja d'Étrétat, a la Normandia.
La segona al poble de La Roca: una estelada al punt més alt del poble, gastada pel vent, amb el paisatge del Ripollès de fons.
La tercera és Can Roig de  Camprodon  (o el que en queda)

Proposo que trieu una  d' aquestes imatges com a protagonista del vostre relat, però que feu que el relat inclogui també una petita referència a les altres imatges.

Han participat:

1.- En Joan Gasull "Quan poc és molt"
2.- La Maria Roser que l'ha deixat aquí mateix, als comentaris
3.- En McAbeu "Edifici maleït"
4.- El Barbollaire "Gavià"
5.- En XeXu "Oferta enganyosa"

 

La Tona havia passat molts cops pel carrer Freixenet, i coneixia de sobres la casa, però per més cops que hi passés, cada vegada, en veure aquell casalot enrunat, se  li commovia alguna cosa molt endins. Era com ella. Ella també poc a poc s' havia construit un món interior com aquella casa. O al menys a ella li semblava. Era un món ric,  de bells espais,  de portes i finestres engrescadores d'obrir i de travessar, de filigranes, de curosos acabats. Res de tot allò era material, per descomptat. Però la comparació li semblava perfecta. I aquell seu món s'havia anat enrunant sense saber perquè. I per més que intentava mantenir-lo dempeus, el seu aspecte era més i més deplorable. Havia arribat a issar una bandera en senyal de victòria. Peró de res no li havia servit. 

Ara, finalment, més que un món bell i complex, sentia que tenia una cabaneta, petita, només  com un refugi. Sobre la teulada de palla, a vegades, venia a posar-s'hi un gavià argentat. Ben blanc, amb ales de color gris perla i li du cada nit, la remor del mar. D'aquest mar que cada nit li acompanya els somnis.