Enfilats per les parets...

- Aquella canalla s'enfilen per les parets.
- Què ha passat?
- No res, només juguen.... 😉

Ni que sigui per portar la contrària a les frases fetes, la mainada s'enfilaven per les parets contents i enjogassats.

Finestra a Ciuret

Mirar des de dins cap a fora,

per copsar més bé la bellesa.

Des del cor fins a l'infinit.

Des del ram de flors seques

als arbres de branques bellugadisses,

al bosc, a la muntanya, a l'horitzó.

I l'aire suau que ho refresca tot. 

Safareig a Ciuret

Damunt de l'herba surava sempre l'olor de les flors properes, de la til·la que penjava dels arbres, de les herbes aromàtiques. I el so de la font del safareig.

Damunt de l'herba sura la cinta que fa de corda fluixa, tan tensada com es pot, per fer equilibris, els que tenen equilibri.

Damunt de l'herba suren també converses i rialles conjuntes i pensaments i somnis i paraules escrites i històries impossibles.

Damunt de l'herba suren els reflexos de l'aigua, i l'aire escampa tots els desitjos, il·lusions i anhels que encara no hem aconseguit.