Sempre hi ha un retall de blau en sortir de la fosca.
De blau de cel o potser de blau pintat
i ens hi omplim els pulmons per reprendre el pas.
Hi ha portals oberts, que no es tanquen mai.
Semblen fets expressament
per passar per sota les quotidianitats
sense que ens pesin massa.
Hi passem sempre de pressa,
però jo m'hi aturo i me n'enduc les llums i les ombres
i potser sí que sabré sortir-ne sense recances.
Al proper passeig, hi tornarem a passar.
Més enllà del moment,
els portals tan bells,
per bé que massa tancats,
m'admiren i m'atreuen.
Inaccessibles,
fan que des de fora també m'agradi mirar-los.
