- A qui han detingut?
- Al traficant de dones, al abusador, al parent del teu pare!
- Ah! Me n'alegro molt, si havia fet tants disbarats, molt millor així.
- Si tu estaves prou bé amb el teu pare, abans que acceptés aquest idea del seu parent, ara pots tornar-hi sense perill.
- El meu pare no em tractava pas malament, però ja que he fugit, m'estimo més primer organitzar-me la vida i després ja em posaré en contacte amb ell.
- Però potser el faràs patir inútilment, no?
- Inútilment? M'hauria llençat a la boca del lleó… sense dubtar-ho. I tot i que vull pensar que ell no sabia res de les males intencions del seu parent, tampoc n'estic ben segura. Les jerarquies familiars i d'edat són molt importants per a ell i podria fer un altre disbarat. Ara ja no penso fer mai més cas del que em digui. M'he d'espavilar sola i fer la meva vida com jo vulgui.
- D'acord, doncs. Si ell em pregunta per tu, com va fer el primer dia, jo no sé res.
Quan, la Maria, va obrir la porta tot era diferent. El seu nou pis i les seves companyes que havien viscut també males experiències com ella, la van acollir càlidament. I ella els va explicar la por de quedar-se desprotegida i de trobar altra vegada algú que li fes mal.
- A vosaltres no us passa, que encara teniu por?
- Doncs, sií que ens va passar, al començament, esclar, però ara estem tranquil·les i contentes de ser on som. Maria, només és una qüestió de dies. La por passarà sense adonar-te'n.
- Em fa por no saber fer bé la feina, quedar-me sense feina, no tenir diners i també trobar persones que em tornin a maltractar.
- Ningú sap fer la feina el primer dia, ja n'aprendràs!
- Això espero! Començo demà.
- T'hi acompanyaré. Em coneixen i així us presentaré.
- Això m'ajudarà molt! Moltes gràcies!
