No voldria oblidar mai qui soc.
Ni qui són les persones que estimo
I voldria que sempre em vinguessin al cap
tots aquells moments bonics
que de vegades queden amagats
en circumvolucions enrevessades.
Un dia recordar un instant,
un altre dia una època,
un altre dia, les persones que ja no hi són
i així reviure,
per sempre i aleatòriament
tanta i tanta vida viscuda.
Això de l'oblit és una malaltia que fa mal només en pesar-ho. No m'agradaria ni per a mi, ni per a ningú. És molt trist viure sense records, no és vida, es vegetar...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí, que fa mal pensar-ho.
EliminaQue tinguem sort!
Aferradetes, preciosa!
Carmen, creio que ninguém quer chegar na fase de esquecer as pessoas, as coisas que nos rodeiam e de viver! Mas, acontece! Por isso, vamos exercitar a nossa mente e nisso, até os blogs e nossos escritos,ajuda! beijos, chica
ResponEliminaSí, chica, cuidem la nostra ment i posem- la a treballar i a fer exercici. Tot ajuda, escriure i llegir, també!
EliminaUna abraçada.
I know that feeling! It's so awful when clever, insightful, beloved people suddenly forget "everything." May a merciful fate spare me / you / us from experiencing anything like that!
ResponEliminaLa pau de la nit!
Sí, a la nostra edat, segur que hem conegut algunes d¡aquestes persones que perden les seves capacitats. Que tinguem sort!
EliminaLa pau de la nit!
Diuen que no es pot viure només de records, però sense ells la vida perd tota la seva essència.
ResponEliminaCom tu mateixa comentes, tots hem conegut alguna persona que ho ha patit i seria ben trist arribar-hi. M'uneixo al teu desig, que tinguem sort!
Abraçades.
Entre viure de records i no tenir els més necessaris, tens raó, hi va un abisme. Jo no penso gaire en el passat i diria que no tinc gaire tendència a recordar coses, de vegades fins i tot penso que massa poca. Però de moment, sé que si vull, puc fer-ho i que duri….Que tinguem sort!
EliminaUna abraçada.
Es de las peores. Quien la sufre y quien acompaña a los que la sufren.
ResponElimina¡Albricias!!! Se me están actualizando los blogs solos, hoy!!!
Besos.
Sí és terrible!
EliminaSí, alguns a mi també, però nomtots, per exemple el teu continua en les "Subidas y bajadas" de fa 8 o 9 dies. 😕
Una abraçada.
Per això és tan important de rellegir els llibres que ens han agradat, o de llegir els crèdits d'una pel·lícula fins al final quan ha acabat. Que consumir una obra, estimar algú, no sigui com fer servir un kleenex. "In memory love lasts forever", deia el cartell de El pacient anglès. Quantes coses em fas pensar!
ResponEliminaTant de bo que l'amor i tantes altres coses bones durin en el reocrd per sempre. Però mai no ho tenim assegurat.
EliminaGuarda el cor al batec del vent,
ResponEliminatots aquells moments
que el temps no vol gastar.
S’impregna la pell del perfum
que ja no hi es
i porta l’ahir com un avui potent.
Claus que la paret del record va clavant,
són els instants importants del que vam viure.
Les ombres que ens acompanyen
resulten tant vives
com quan ens acompanyaven
en altres moments
i les seves vivències
eren el nostre aprenentatge.
Llisco la mà pel front,
caixa on queden per sempre els records
i fent-ho tornen a mi de tant en tant,
com espasmes que volen retornar a mi.