Un record fals

La Maria i la Cati es van anar explicant moltes coses. La Cati es va adonar mes que mai, de la sort que havia tingut. Ja que ella no havia patit mai abusos ni maltractaments i l'havien pogut deslliurar abans que fossin reals. En canvi la Maria tenia un munt de records terribles, de maltractes de tota mena. Principalment per part dels seus pares que eren molt joves i plens d'addiccions de les més perilloses. Ella i la seva germana havien patit pallisses i ferides de totes menes.

Quan la Maria li va preguntar si només tenia mals records o bé si en tenia algun de bo, per a poder agafar-s'hi.  Ella no sabia com respondre. No estava gens segura que els records des que l'ADD l'havia ajudada, servissin, ja que sempre havia tingut tanta  por i tanta ansietat que no els havia comptbilitzat com a bons records. La Cati va dir:

- No, no, jo volia dir d'abans, de la teva infantesa.

- Tampoc no sé què dir-te, tinc un record d'una tarda molt bonica. Va ser un cop que la meva germana més gran i jo vam passar un parell d'hores en un parc infantil. Vam poder pujar a tot arreu: gronxadors de tota mena, tobogans i tirolines i també hi havia una àvia que portava una bossa plena de berenars de diferents tipus i que a part de donar-los als seus nets, els compartia també amb altres criatures. I, com que no teníem res a perdre, ens vam atrevir a demanr-n'hi i sí, ens va donar galetes de xocolata, i un grapat de maduixes i nabius. Vam xalar de valent. 

- Doncs sí que és un record bonic… 

- Però, saps què? Que la meva germana em diu que no va ser així. Que després de passar de llarg del parc uns quants dies, per por que ens peguessin si trigàvem massa i de veure que aquella senyora sempre portava molt de berenar per a repartir,  un dia sí que ens vam atrevir a acostar-nos-hi i ens va donar berenar, però no ens vam atrevir mai a quedar-nos al parc. Teníem por. Tot just uns pocs minuts i un parell de baixades pel tobogan i prou. Jo en canvi recordo, com si hi haguèssim passat molta estona i ja no m'atreveixo a dir moltes vegades, perquè sé que no és cert.

- El teu cervell ha fabricat un record bonic. Guarda-te'l bé! Si tu el tens, Maria, és ben teu i no te'l pot prendre, ningú.