Relats d'estiu de la Carme. Juliol: En un dia de vent

Com cada estiu, faig la “substitució” dels Relats Conjunts. Aquesta vegada he triat una fotografia de Miquel Àngel Vich, que he anomenat com un dels versos que acompanyen la imatge allà al seu blog.

Si teniu ganes d'afegir-vos a la proposta sereu molt benvinguts.

En un dia de vent de Miquel Àngel Vich
 

Un dia que faci vent
bufaré els records
i també la meva ànima insaciable
perquè tal que no quedi res
de com  és, tot, ara.
Que no quedi res i que quedi tot.
escampat com  les llavors 
que es transformen i fructifiquen
i després tot és nou,  
i bell  i aprofitable.

Han participat:

1.-  Chica
2.-  Erik

Comentaris

  1. Muito linda a foto e tua poesia também! Trago minha participação:

    https://reticenciasdocaminhar.blogspot.com/2026/07/sopros-ao-vento.html

    beijos, lindo dia, chica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, chica.
      Ja he passat pel teu blog a llegir el teu entranyable poema.
      Petons.

      Elimina
  2. Cuando todo se esparce y germina de nuevo. Precioso poema Carmen. En breve me sumo a la convocatoria. Besitos

    ResponElimina
  3. Bellíssim poema per aquesta foto d'en Miquel Àngel.
    Ja saps que pots comptar amb mi, hi aniré pensant.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  4. Pues en esta ocasión me uno a tu invitación y como lo de escribir cosas bonitas no es muy lo mío subo lo que suelo cuando voy mirando por ahí.

    Te dejo el enlace a mi entrada aquí: https://noctambia.blogspot.com/2026/07/dandelions.html

    Besos.

    ResponElimina
  5. Aquestes imatges tan suggeridores són, precisament, les que menys coses em suggereixen. Però segur que alguna idea en traurem, començo a pensar-hi.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan em va agradar la foto i la vaig triar, ja vaig pensar que l'única pega que li veia és que no inspiraria gaire al Mc! 😂
      Segur que te'n surts amb nota.
      Abraçades.

      Elimina
    2. I, així i tot, la vas triar igualment. No sé com pot haver-hi tanta dolenteria en aquest món. :-DD

      PS: Ja tinc una idea pel meu relat. Si me'n surto d'explicar-ho com vull explicar-ho, la setmana que ve el podràs llegir al XAREL-10.

      Elimina
  6. Un dia o altre, sempre arriba que em de començar de nou.
    Bona proposta i felicitats pel teu sant, bona diada !! : )

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats, Carme!!! 🥂
    Què passis un bon dia.
    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
  8. Hola Carmen, delo enlace de mi participación y paso a leer a los participantes. Besitos

    https://escritoranuriadeespinosa.blogspot.com/2026/07/el-viento-menciona-tu-nombre.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria, m'ha agrdat molt aquest teu vent poètic que desperta coses en nosaltres que són molt importants de sentir, i molt dificils d'explicar.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Hi aniré pensant, a veure si la calor em deixa... aniria bé que fes un dia de vent, però vent fred i no el que fa ara que sembla que hi hagi foc. Segur que alguna cosa sortirà :)

    Per molts anys en el dia del teu sant, Carme!
    Ah, i el teu poema m'agrada molt.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha pressa, Núria, segur que alguna cosa sortirà i segur que sortirà bé.

      Moltes gràcies per la teva felicitació i estic contenta que t'agradi el meu poema.

      Una abraçada.

      Elimina
  10. Tot i que d'una manera indirecta, ja he participat...
    Puc tornar a fer-ho?
    Les teves paraules m'han fet trobar un altre retall que tenia guardat Un altre "saldo", restes al fons del magatzem.
    Si ho consideres oportú, AQUÍ la meva aportació

    Moltes felicitats pel teu sant, Carme.
    Moltes gràcies per escollir una foto meva i que t'hagi inspirat unes paraules tan belles!

    Una abraçada enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic encantada que tornis a participar, i tant que sí!
      Ara vaig cap allà a llegir-ho.

      Moltes gràcies a tu per la felicitació i també per la teva fotografia inspiradora.

      Una abraçada enorme de tornada.

      Elimina
  11. Aniré passant per llegir les aportacions dels (molts) lectors i escriptors que et segueixen.
    "escampats com les llavors
    que es transformen i fructifiquen"

    ResponElimina
    Respostes
    1. També aquesta teva manera és participar, si no hi ha lectors, de què servirien les participacions?

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars