Relats d'estiu de la Carme. Juliol: En un dia de vent

Com cada estiu, faig la “substitució” dels Relats Conjunts. Aquesta vegada he triat una fotografia de Miquel Àngel Vich, que he anomenat com un dels versos que acompanyen la imatge allà al seu blog.

Si teniu ganes d'afegir-vos a la proposta sereu molt benvinguts.

En un dia de vent de Miquel Àngel Vich

 

Un dia que faci vent

bufaré els records

i també la meva ànima insaciable

perquè tal que no quedi res

de com  és, tot, ara.

Que no quedi res i que quedi tot.

escampat com  les llavors 

que es transformen i fructifiquen

i després tot és nou,  

i bell  i aprofitable.