LLuïa el verd de primavera
Lluïa el verd de primavera, aquell dia de maig, mentre la Cati es preparava per al seu viatge indesitjat.
Les pressions familiars i sobretot del seu pare havien fet que ella es conformés a la vida que li havien organitzat, la que havien decidit sense comptar amb ella. Anar a viure en un lloc desconegut, per a cobrir unes necessitats familiars que, en cap cas, eren les seves. Trobaria a faltar el verd de les seves muntanyes i tantes altres coses: sobretot la llibertat de decidir per ella mateixa
De sobte, una trucada al seu telèfon ho va canviar tot. La trucada era d'una persona que ella no coneixia personalment, però que era coneguda, activista, lluitadora.
- M'han explicat el que et passa, si trobes la manera d'escapar-te i arribar fins a aquesta adreça que jo mateixa t'he enviat per whatsapp, t'ajudarem a refer la teva vida.
La decisió s'havia de prendre molt ràpidament, en pocs minuts havia de pensar com escapar i com dur-ho a la pràctica. Era una decisió gairebé impossible, però entre una trista certesa i una esperançadora incertesa, havia de trobar la manera.
Sempre fa por deixar enrere tot allò que coneixem i aventurar-nos a buscar una vida nova. Però, si com és el cas, la vida actual de la Cati només li assegura tristesa, segur que val la pena optar per aquesta incertesa que, almenys, li ofereix alguna esperança de millorar.
ResponEliminaPer les etiquetes del post, entenc que aquest relat és un repte que continuarà. De moment, pel que fa a la decisió difícil i a no explicar-ho tot, te n'has sortit perfectament. Ja tinc ganes de llegir el dia 2.
Abraçades!
Sobretot la dificultat de gestionar ràpidament la manera de poder dur-ho a terme. Una decisió molt complicada.
EliminaSí, Mc, potser te'n riuràs de mi, però com que de vegades em sembla que em falta inspiració , li vaig demanar al GPT, que em proposés exercicis d'escriptira creativa. Me'n va proposar 30 o sigui que estaré distreta. Abans la inspiració venia dels propis moviments, idees i propostes dels blogs. Ara m'he de buscar altres recursos per continuar amb el ritme que m'he proposat. A veure què dona de sí.
Abraçades, Mc!
Ja pots comptar que no me'n riuré pas, sinó que ho trobo una molt bona idea. És cert que el món dels blogs ja no ens dona la "feina" que ens donava abans, així que està molt bé anar a buscar la inspiració a un altre lloc i si el ChatGPT t'ha servit en aquest sentit doncs fas bé d'aprofitar-lo.
EliminaTu estaràs distreta amb aquest nou repte literari... i nosaltres, veient com te'n vas sortint, també. :-))
Moltes gràcies, pels ànims.
EliminaEl ChatGPT, encara em va proposar una altra cosa, també a base de reptes potser més concrets, que ajorno fins a haver acabat aquesta. Després li acceptaré.
Allò que l'espera no és el que vol, per tant almenys tindrà un temps d'il·lusió i potser arribi a la vida que desitja.
ResponEliminaIntrigant i de moment has complert la part de no desvetllar res.
Espero que no siguin 30 dies seguits, perquè t'hi deixaràs la pell amb la calor que fa i la que ens espera.🥵🔥
Aferradetes, preciosa.
Jo crec que ho intentarà... encara que sigui complicat.
EliminaNo, no seran 30 dies seguits. No tinc cap pressa i no cal córrer. Seguiré el meu ritme de 3 posts a la setmana, com sempre. I encara potser no serà cada vegada el repte. Aquesta setmana, per exemple, dimecres hi haurà el Relat d'estiu de juliol. I no sé si sortiran més coses entre mig, però jo aniré fent.
Aferradetes preciosa
Impressiona deixar una vida que agrada i, igualment impressiona haver de prendre una decisió massa ràpida.
ResponEliminaUn dilema.
Un gran dilema, i tant!
EliminaSi hi ha molt temps per prendre una decisió ens ho pensem massa i potser entrem en un bucle, almenys parlo per mi perquè acostuma a passar-me que em paralitzo. Però si hi ha tan poc temps, com el cas de la protagonista de la teva història, ens agafa desprevinguts i amb tan poc marge que no es pot assimilar.
ResponEliminaEnhorabona per aquest repte que t'has proposat, sempre va bé buscar al·licients.
Una abraçada, Carme!
Amb tant poc temps per decidir, moltes persones ens faríem enrere, per la por o pel que fos. Però a la ficció, podem imaginar que decideix bé i que se'n surt.
EliminaMoltes gràcies, Núria!
Una abraçada.
Muy misterioso... Sí.
ResponEliminaSalud
Gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
"Si dubtes, tria el millor", diuen, però com saber què és el millor?
ResponEliminaJo sempre he pensat que la majoria de les vegades no hi ha millor ni pitjor. "Tria el millor" per a mi vol dir: fes que la teva tria sigui la millor. Ja que l'has triat, fes-la bona.
ResponEliminaEra un ver novell,
ResponEliminala primavera encetava a caminar
i les dreceres encara eren fosques.
Naixia el dia sota els auspicis
d’un sol cansat de sortir cada matí,
de vegades sense il•lusions
i de vegades fugint de les novetats.
Era un verd novell
i no sabia com seria l’endemà,
si canviaria o seria el mateix
fins acabar l’estiu,
quan la tardor li pentinés
el tarannà del dies passat
i desfullés els arbres i plantes
que havia pintat.
Era un ver novell,
com cada any en aquell temps,
però no recordava
que havia de fer després.
Era un verd novell
EliminaI no sabia encara res dels canvis
ni de les estacions que passaven de llarg.
Era feliç sentint la seva lluminositat,
pensant que sempre seria així.
Quan va arribar l'estiu i el seu verd va canviar,
La sorpresa va ser immensa,
Però va trobar que el verd més intens, color d'estiu
li estava molt bé i el feia més elegant.
Desesperava el verd novell
Eliminaper fer-se gran com els arbres
on deixava el seu color.
Esperava el futur
amb enormes ganes de canviar
i dir a tot el bosc ja sóc aquí,
aquell verd jove
ja se’n ha anat
sóc el futur d’un bosc canviant.
Va arribar l’estiu si,
i joiós es veié ufanós i admirat,
però un pi vell al seu costat,
li recordà, ja en parlarem l’any que ve
quan tornis a ser verd novell,
com l’any passat, i l’anterior i...
Mirant el futur has perdut
el que tenies a l’abast!