LLuïa el verd de primavera

 Lluïa el verd de primavera,  aquell dia de maig,  mentre la Cati es preparava per al seu viatge indesitjat. 

Les pressions familiars i sobretot del seu pare  havien fet que ella es conformés a la vida que li havien organitzat,  la que havien decidit sense comptar amb ella. Anar a viure en un lloc desconegut,  per a cobrir unes necessitats familiars que, en cap cas, eren les seves. Trobaria a faltar  el verd de les seves muntanyes i tantes altres coses: sobretot la llibertat de decidir per ella mateixa

De sobte,  una trucada al seu telèfon ho va canviar tot. La trucada era d'una persona que  ella no coneixia personalment,  però que era coneguda, activista, lluitadora. 

- M'han explicat el que et passa, si trobes la manera d'escapar-te  i arribar fins a aquesta adreça que jo mateixa t'he enviat per whatsapp,  t'ajudarem a refer la teva vida.

La decisió s'havia de prendre molt ràpidament,  en pocs minuts havia de pensar com  escapar i com dur-ho a la pràctica.  Era una decisió gairebé impossible, però entre una trista certesa  i una esperançadora incertesa,  havia de trobar la manera.