Rosa groga
"I quan el present dorm,
sortim a navegar per la memòria"
Txarango
Dormen els núvols
i dorm l'herba també.
Dormien tant les roses vermelles
que només les somiàvem a la nit.
Tot navegant entre record i pètals
vam inventar la rosa groga.
Més suau, més callada, més discreta.
Però ella no dormia.
Navegava amb nosaltres.
M'he adonat que has dibuixat aquesta rosa groga mirant en direcció contrària a la de la fotografia de l'altre dia. Això vol dir que, si les poséssim una al costat de l'altra, les dues roses estarien encarades. Me les imagino potser parlant entre elles, però en cap cas barallant-se per decidir quina és la més maca. Segur que de seguida arribarien a l'acord que, cadascuna a la seva manera, són genials totes dues.
ResponEliminaAbraçades.
La rosa groga de veritat, la vaig prendre per model en dibuixar aquesta, però al cap d'uns dies quan la vaig pintar, sense el modeldavant, la vaig agafar del revés i així s'ha quedat.
EliminaUna abraçada
Quin retall més maco de Txarango has triat per donar forma al teu poema.
ResponEliminaUna rosa molt bella n'ha sortit d'aquest viatge.
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí que són preciosos aquests versos de Txarango. M'enamoren.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes preciosa!
Me encantó.
ResponEliminaBesos.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaCarme, envejo aquesta constància i traça teva per publicar quasi cada dia poema i imatge fets per tu i relacionats. Segur que tu t'ho passes molt bé i ens ho fas gaudir a nosaltres.
ResponEliminaUna abraçada!
Durant molts anys sí, que vaig publicar cada dia, ara, ja f temos, tot just tres dies a la setmana, però a mi em va bé marcar-me un ritme… i mantenir-lo sovint és tot un repte, peró sí, m,agrada fer-ho i em trobo molt acompanyada per vosaltres.
EliminaUna abraçada.
Que boniques són les roses, les vermelles sempre ens criden més l'atenció, però si aquestes dormen, quina sort que en tinguem d'altres colors com la groga.
ResponEliminaMolt ben dibuixada, Carme.
Abraçades!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaAbraçades!
Fins i tot, en els somnis podem trobar bellesa...
ResponEliminaSalut !!.
I tant que sí, els somnis poden ser molt bells.
EliminaSalut!
Fa pensar, el teu poema. Com la poesia, la rosa groga és més discreta, però no dorm com la roja, és més rellevant encara.
ResponEliminaM'agrada això que dius, tens raó: encara que no ho sembli, sí, és més rellevant encara.
EliminaLa rosa roja
ResponEliminadesfulla els seus pètals,
els nous són tots grocs
Te el meu jardí,
un vell racó de roses.
Roses de colors,
les roses que t’estimen,
també les que t’enyoren.
De la sang rosa de foc,
de la terra, rosa de sol.
Camina per jardins
entre germanes de més colors.
Tiges verdes, fulles fletxades,
també espines en ambdues.
Però el cor demana rosa
i la rosa posa el color,
com l’amant posa el cor
i els llavis el bes,
ara és precís un poeta
que escrigui el vers
Aquí tenim un poeta
Eliminaque amb les roses,
els colors i el cor,
els llavis i el bes,
ja ens ha deixat
ben escrit un vers.
Amb color sorra
Eliminas’escriuen els versos
de roses grogues.
Com el poeta
que guarda
amb mots els versos,
guarden les roses
el cor amb pètals
i mentre el poema
té la llança de la ploma ,
les roses guarden
els punyals de les espines.