Rosa groga
"I quan el present dorm,
sortim a navegar per la memòria"
Txarango
Dormen els núvols
i dorm l'herba també.
Dormien tant les roses vermelles
que només les somiàvem a la nit.
Tot navegant entre record i pètals
vam inventar la rosa groga.
Més suau, més callada, més discreta.
Però ella no dormia.
Navegava amb nosaltres.
M'he adonat que has dibuixat aquesta rosa groga mirant en direcció contrària a la de la fotografia de l'altre dia. Això vol dir que, si les poséssim una al costat de l'altra, les dues roses estarien encarades. Me les imagino potser parlant entre elles, però en cap cas barallant-se per decidir quina és la més maca. Segur que de seguida arribarien a l'acord que, cadascuna a la seva manera, són genials totes dues.
ResponEliminaAbraçades.
La rosa groga de veritat, la vaig prendre per model en dibuixar aquesta, però al cap d'uns dies quan la vaig pintar, sense el modeldavant, la vaig agafar del revés i així s'ha quedat.
EliminaUna abraçada
Quin retall més maco de Txarango has triat per donar forma al teu poema.
ResponEliminaUna rosa molt bella n'ha sortit d'aquest viatge.
Aferradetes, preciosa.