Finestra

Uns personatges somrients de cartró ens donen la benvinguda a  Falset. No els fem gaire cas,  perquè som a prop  d'un magnífic i preciós safareig,  a la Font del Batlle,  que se'ns emporta tota l'atenció.  Però  igualment me'ls  enduc,  ells tan pacífics, tan pacients, tan quiets,  conformats fins que ve algú a donar-los vida.  

Me'ls enduc a ells i a la  seva quietud  i la seva contemplació com a guia per a passar aquest temps que s'acosta i que ja tinc a tocar.

Però  en girar-me d'esquena i continuar el meu camí,  una veueta em crida:  Ei!  que no vens a treure'ns?  Em pensava que ens duries a passejar...  Uf!!!  No m'ho esperava!  Bé,  tothom té dret a ser una mica impacient.