Carrer
Miravet
Descobreixo aquest carrer. No és el lloc on visc. No sé si és un carrer molt útil o bé simplement alguna resta del temps passat, que no ha necessitat cap millora. Tampoc no he investigat si hi ha alguna raó perquè l'hagin deixat així.
Però me'l miro i em reconforta que hi hagi alguna cosa que es manté més o menys igual encara que vagin passant els anys. El trobo bell, amb una bellesa autèntica, encara que sigui poc transitable. M'hi enfilo, només pel fet de tastar-lo. Torno a baixar i, finament, me l'enduc. Quan alguna cosa, sigui la que sigui, la sentim reconfortant, no la podem deixar escapar.
Té, certament, la bellesa de les coses rústiques en el sentit de poc o gens treballades. Entenc que un cop fetes les cases, van decidir que no valia la pena "urbanitzar" també aquest espai del mig perquè ja hi havia altres possibilitats per arribar a l'altre cantó i van voler estalviar-se la feina. No és gaire accessible, però conserva el record de com era aquella zona abans.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Ben bé el mateix que vaig pensar jo.
EliminaBon diumenge, Mc!
Realmente nos encanta poder ver alguma coisa que ainda permanece como no passado... Bela foto e tuas palavras! beijos,chica
ResponEliminaSí, veure que una cosa dura, avui dia que res no dura és agradable.
EliminaPetons!
Redéu com han deixat aquest carrer!!!
ResponEliminaÉs ben cert que conserva certa bellesa, sobretot si no mires les parets tan ben fetes dels laterals. Suposo que hi va anar a parar tot el que sobrava de l'obra que van fer i se n'oblidaren després.
Al marge d'això, ja saps que m'agraden molt les coses rústiques, com bé dius et reconforta trobar llocs o coses que no han canviat, malgrat els anys passats.
Curiosa, com a poc, la foto.
Aferradetes, preciosa.
Jo crec que és pedra, però pedra natural, no pas restes d'obres. O almenys així m'ho va semblar.
EliminaCuriós el lloc, molt.
Gràcies, nina.
Aferradetes, preciosa
Ah! m'ha semblat veure ciment per damunt.🤦♀️
EliminaQuin final! Jo també me l'enduc.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaTienen un encanto un encanto muy especial. Por aquí hay alguna incluso un camino para bajar con el coche, aunque claro, yo solo lo hice una vez con el viejo "cuatrolatas" verde fosforito. Los que son mas bajos nunca podrían.
ResponEliminaAquí es natural porque vivimos sobre un berrocal y cuando construyeron todos esos palacios e iglesias aprovechaban esos canchos de granito como cimientos. ¿Que mas duradero que eso?
Besos.
Segur que són bons fonaments per a tota mena de cases, palaus i esglésies.
EliminaUna abraçada.
Praised be our ancestors. That rocks!! ;-)
ResponEliminaI tant! Em sembla fantàstic!
EliminaPer a baixar-lo patinant o amb bicicleta, aquest carrer no és gaire adequat.
ResponEliminaQuan vagis amb bici, hauràs de buscar un altre camí! 😀
EliminaMountain bikers would probably love it, though. ;-)
EliminaSegur que sí, si la bici aguanta, endavant!
EliminaNo fa de gaire bon transitar, això és cert, però sí que té un encant especial que et fa aturar-t'hi almenys.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
La pedra natural, a terra sempre m'ha agradat, encar que sigui poc transitable com aquesta.
EliminaAbrçades, Núria!
És un carreró
ResponEliminaque el temps ha deixat enrere.
La gent gairebé l’ha oblidat,
però el ressò de les poques passes
que es deslliguen per les seves pedres
el mantenen viu a estones.
Capa pedra té la seva història,
cada ombra el seu secret.
I les mirades perdudes,
les mirades perdudes
encara cerquen
els amors escapats.
Cada pedra desitja, no ser mai oblidada.
ResponEliminaQun senten un trepig, esperen.
Potser si que aquests peus vindran a visitar-nos…
Revolant a cop d’aigua
ResponEliminas’ha fet pedra rodona i llisa,
unes mans la lliuraren del riu
i com un mosaic aparegué
en un carrer mig oblidat.
Mig oblidat si, però no mort!
Per allí han passat amors i joies,
nits i dies,
rierols de pluja i aixopluc d’hiverns.
Mig amagat ha viscut històries
potser petites,
però històries a la fi
que han deixat petjades
en les pedres del carreró.
Perdona, no se si t'agrada que et tornin a comentar els teus comentaris. Procuraré no fer-ho més.