Carrer
Miravet
Descobreixo aquest carrer. No és el lloc on visc. No sé si és un carrer molt útil o bé simplement alguna resta del temps passat, que no ha necessitat cap millora. Tampoc no he investigat si hi ha alguna raó perquè l'hagin deixat així.
Però me'l miro i em reconforta que hi hagi alguna cosa que es manté més o menys igual encara que vagin passant els anys. El trobo bell, amb una bellesa autèntica, encara que sigui poc transitable. M'hi enfilo, només pel fet de tastar-lo. Torno a baixar i, finament, me l'enduc. Quan alguna cosa, sigui la que sigui, la sentim reconfortant, no la podem deixar escapar.
Té, certament, la bellesa de les coses rústiques en el sentit de poc o gens treballades. Entenc que un cop fetes les cases, van decidir que no valia la pena "urbanitzar" també aquest espai del mig perquè ja hi havia altres possibilitats per arribar a l'altre cantó i van voler estalviar-se la feina. No és gaire accessible, però conserva el record de com era aquella zona abans.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Ben bé el mateix que vaig pensar jo.
EliminaBon diumenge, Mc!
Realmente nos encanta poder ver alguma coisa que ainda permanece como no passado... Bela foto e tuas palavras! beijos,chica
ResponEliminaSí, veure que una cosa dura, avui dia que res no dura és agradable.
EliminaPetons!
Redéu com han deixat aquest carrer!!!
ResponEliminaÉs ben cert que conserva certa bellesa, sobretot si no mires les parets tan ben fetes dels laterals. Suposo que hi va anar a parar tot el que sobrava de l'obra que van fer i se n'oblidaren després.
Al marge d'això, ja saps que m'agraden molt les coses rústiques, com bé dius et reconforta trobar llocs o coses que no han canviat, malgrat els anys passats.
Curiosa, com a poc, la foto.
Aferradetes, preciosa.
Jo crec que és pedra, però pedra natural, no pas restes d'obres. O almenys així m'ho va semblar.
EliminaCuriós el lloc, molt.
Gràcies, nina.
Aferradetes, preciosa
Ah! m'ha semblat veure ciment per damunt.🤦♀️
EliminaQuin final! Jo també me l'enduc.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaTienen un encanto un encanto muy especial. Por aquí hay alguna incluso un camino para bajar con el coche, aunque claro, yo solo lo hice una vez con el viejo "cuatrolatas" verde fosforito. Los que son mas bajos nunca podrían.
ResponEliminaAquí es natural porque vivimos sobre un berrocal y cuando construyeron todos esos palacios e iglesias aprovechaban esos canchos de granito como cimientos. ¿Que mas duradero que eso?
Besos.