Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Linda poesia e cores da fachada! beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaÉs ben cert aquest final del poema. No hi ha res millor per amagar una cosa que fer que la gent es fixi en una altra de diferent. I està comprovat que com més cridanera sigui aquesta, més desapercebuda passarà tota la resta.
ResponEliminaAbraçades!
M'agrada molt vom ho veus, Mc!
EliminaAbraçades!
Los colores son muy tunos ellos.
ResponElimina😂🤣😂🤣 Tens raó!
EliminaQuin goig de colors!
ResponEliminaI quina part et vestirà el blau? ;-)
Una façana ben bonica.
Aferradetes, preciosa!
Sí, oi? Els colors ens crideni ens enamoren.
EliminaEl blau....🤔... als cabells... he, he, he....
Aferradetes, preciosa!
El teu secret està ben guardat entre els teus bells mots.
ResponEliminaQuina casa més florida, l'has captat perfectament en la teva fotografia.
N'hi ha que anem robant imatges allà on anem... però això sí ens les enduem amb molt d'amor.
EliminaÉs la finestra
ResponEliminaper uns la presó de flors,
per altres castell
surten esvalotades
mirant qui mira.
No hi ha secret
que els seus ulls perdonin,
ni flor oculta
que s’amagui curiosa.
El secret ocult.
M'has fet pensar en aquell vers "potser el secret és que no hi ha secret"
EliminaEl cor vermell és l'únic que és literal. Amb el que no amagues res. Estàs molt inspirada.
ResponEliminaVa a dies, Helena, hi ha dies que em costa molt que surti alguna cosa.
Elimina