Façanes acolorides a Benissanet

Uploaded Image

Em vesteixo: 
els ulls de groc,  
les mans de rosa,  
els peus de verd 
i el cor vermell.

Els colors em guarden el secret.  
Ningú no ho sap.

Comentaris

  1. Linda poesia e cores da fachada! beijos, chica

    ResponElimina
  2. És ben cert aquest final del poema. No hi ha res millor per amagar una cosa que fer que la gent es fixi en una altra de diferent. I està comprovat que com més cridanera sigui aquesta, més desapercebuda passarà tota la resta.

    Abraçades!

    ResponElimina
  3. Los colores son muy tunos ellos.

    ResponElimina
  4. Quin goig de colors!
    I quina part et vestirà el blau? ;-)
    Una façana ben bonica.
    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? Els colors ens crideni ens enamoren.
      El blau....🤔... als cabells... he, he, he....
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  5. El teu secret està ben guardat entre els teus bells mots.
    Quina casa més florida, l'has captat perfectament en la teva fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que anem robant imatges allà on anem... però això sí ens les enduem amb molt d'amor.

      Elimina
  6. És la finestra
    per uns la presó de flors,
    per altres castell
    surten esvalotades
    mirant qui mira.

    No hi ha secret
    que els seus ulls perdonin,
    ni flor oculta
    que s’amagui curiosa.
    El secret ocult.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet pensar en aquell vers "potser el secret és que no hi ha secret"

      Elimina
  7. El cor vermell és l'únic que és literal. Amb el que no amagues res. Estàs molt inspirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va a dies, Helena, hi ha dies que em costa molt que surti alguna cosa.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars