Amaryllis vermells


Miro amb orgull el vostre color, la vostra forma,  la vostra mida,  com si tenir-vos a prop em fes millor persona. Però no, no és mèrit meu, jo només us he donat una mica d'aigua.  Definitivament sou un regal.


 

Comentaris

  1. Potser no són així només per una mica d'aigua, però sense la mica d'aigua no serien així. ;-)

    Abraçades!

    ResponElimina
  2. I elles t'estan ben agraïdes d'aquesta mica d'aigua. Un agraïment mutu, un regal per a tu i per elles.

    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
  3. Qui dóna sempre li ve de volta amb escreix i aquesta ha estat la teva recompensa.
    M'ha fet gràcia el nom "Amaryllis", sona que han de ser grogues. ;-)
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig saber trobar cap altre nom que aquest.
      La primera vegada que vaig veure aquestes flors, era en un gran test que tenien els meus sogres. Ells en deien, familiarment, "fonògrafos". Però ja es veu que no era el nom de veritat… he, he, he…

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  4. Una mica d'aigua dius?
    Ni poca ni masa: la justa. De ben segur que aquests "Amaryllis vermells" (fins avui n'ignorava el nom) quan t'hi acostes, et coneixen i en el seu interior et somriuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, no soc gaire bona jardinera... tot just faig el que puc, però les teves paraules són tan boniques que me les creuré!

      Elimina
  5. Tu dones el que pots, l'aigua. Ella dona el que pot, la seva bellesa....
    Una abraçada ; )

    ResponElimina
  6. Les plantes, les relacions, si es reguen massa és contraproduent.
    Admirar les flors, en tot cas, sempre et fa millor persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Admirar les flors, ( també com moltes altres coses), et fa connectar amb alguna cosa autèntica i important.

      Elimina
  7. Com dos campanes vermelles
    cridant a l’Àngelus al migdia,
    em reben aquestes dues flors.
    I en lloc del seu so el vent
    em porta el flaire penetrant
    que llancen al vol.
    Campanes unides
    pel tronc en un sol campanar.
    Criden amb son color brillant
    a l’oració de la vista i de l’olor.
    Criden com no al silenci,
    un silenci vermellós.

    ResponElimina
  8. Silenci vermell
    Un tacte olorós
    Perfum xiuxiueja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets del meu record
      la flor que em portarà
      sempre amb ella.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars