Amaryllis vermells
Miro amb orgull el vostre color, la vostra forma, la vostra mida, com si tenir-vos a prop em fes millor persona. Però no, no és mèrit meu, jo només us he donat una mica d'aigua. Definitivament sou un regal.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats de la Carme
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Potser no són així només per una mica d'aigua, però sense la mica d'aigua no serien així. ;-)
ResponEliminaAbraçades!
Quina frase més mava, Mc!
EliminaAbraçades!
I elles t'estan ben agraïdes d'aquesta mica d'aigua. Un agraïment mutu, un regal per a tu i per elles.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaAbraçades, bonica!
Qui dóna sempre li ve de volta amb escreix i aquesta ha estat la teva recompensa.
ResponEliminaM'ha fet gràcia el nom "Amaryllis", sona que han de ser grogues. ;-)
Aferradetes, preciosa.
No vaig saber trobar cap altre nom que aquest.
EliminaLa primera vegada que vaig veure aquestes flors, era en un gran test que tenien els meus sogres. Ells en deien, familiarment, "fonògrafos". Però ja es veu que no era el nom de veritat… he, he, he…
Aferradetes, preciosa.
Una mica d'aigua dius?
ResponEliminaNi poca ni masa: la justa. De ben segur que aquests "Amaryllis vermells" (fins avui n'ignorava el nom) quan t'hi acostes, et coneixen i en el seu interior et somriuen.
No et pensis, no soc gaire bona jardinera... tot just faig el que puc, però les teves paraules són tan boniques que me les creuré!
EliminaTu dones el que pots, l'aigua. Ella dona el que pot, la seva bellesa....
ResponEliminaUna abraçada ; )
Un bon intercanvi!
EliminaUna abraçada.
Y como lo agradecen.
ResponEliminaUn abrazo
Amb molta bellesa!
EliminaUna abraçada.
Les plantes, les relacions, si es reguen massa és contraproduent.
ResponEliminaAdmirar les flors, en tot cas, sempre et fa millor persona.
Admirar les flors, ( també com moltes altres coses), et fa connectar amb alguna cosa autèntica i important.
EliminaCom dos campanes vermelles
ResponEliminacridant a l’Àngelus al migdia,
em reben aquestes dues flors.
I en lloc del seu so el vent
em porta el flaire penetrant
que llancen al vol.
Campanes unides
pel tronc en un sol campanar.
Criden amb son color brillant
a l’oració de la vista i de l’olor.
Criden com no al silenci,
un silenci vermellós.
Silenci vermell
ResponEliminaUn tacte olorós
Perfum xiuxiueja
Ets del meu record
Eliminala flor que em portarà
sempre amb ella.