Ventades
El vent ha passat i ha ferit la muntanya.
Sembla nua i amb una pell més fràgil que mai.
Em fa pensar en nosaltres, també ferits i fràgils.
Costarà temps, però tornaran a sortir herbes, arbustos i arbres.
Mentrestant el so de l'aigua no s'atura...
Com un xiuxiueig de pau i de confiança.
Tornarem, diuen les flors,
tornarem, pensen els arbres.
Tornarem, sentim nosaltres.
Quin cant a l'esperança, Carme! L'analogia és total. Estem a mercè de la intempèrie, com ho està la natura i, com ella, som fràgils i en qualsevol moment, d'una manera o d'una altra, ens poden abatre. Però mentre sentim el so de l'aigua, mentre sentim la vida, podem trigar més o menys, però tornem a viure.
ResponEliminaUna abraçada!
Costa refer-se, però no queda més remei. La vida continua!
EliminaUna abraçada.
M'ha agradat, Carme! És un poema ple d'esperança que ens recorda que, encara que estiguem ferits, sempre acabem tornant a créixer.
ResponEliminaBon diumenge!
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaBona setmana!
De vegades costa, però hem de tornar a aixecar-nos després de cada ventada si volem seguir avançant.
ResponEliminaBona setmana, Carme!
No ens toca cap més remei. Tornarem!
EliminaBona setmana, Mc!
L'esperança és l'últim que es perd, o això diuen. Però la natura és molt sàvia (nosaltres també ho som, de natura dic) i torna a renéixer malgrat les ferides.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
La natura sempre reneix i nosaltres fem el que podem, però tens raó que també som natura i això ens empeny endavant.
EliminaAferradetes, preciosa.
¡Maravilloso!
ResponEliminaY siempre volveremos.
Encara que costi temps!
EliminaGràcies, Erik!
Una abraçada.
Es renta la muntanya façana
ResponEliminaa l’aire amb sospirs de cel.
Pentina ones de vent
entre els arbres
les branques trencades
i la fullaraca perduda
entre pedres i arrels.
Tornarà la bellesa
a la muntanya
amb pluges de gotes
i flors.
Olors que embriaguen
l’aire i els cors.
Tornarà la bellesa
a la muntanya,
tornarem a la muntanya,
bellesa, olors i vent.
Tornarem! Sempre tornarem!
EliminaEns barrejarem amb la primavera i tornarem sense adonar-nos'en.
ResponEliminaBona idea, disfressats de primavera, a veure si ens funciona!
EliminaAquest vent em recorda més un incendi que altra cosa. Del qual també se n'acaba sortint el bosc. Els teus versos són una bona ajuda.
ResponEliminaGràcies, Helena!
Elimina