Ventades

El vent ha passat i ha ferit la muntanya.

Sembla nua i  amb una pell més fràgil que mai.

Em fa pensar en nosaltres, també ferits i fràgils.

Costarà temps,  però tornaran a sortir herbes, arbustos i arbres.

Mentrestant el so de l'aigua no s'atura...

Com un xiuxiueig de pau i de confiança.

Tornarem,  diuen les flors,

tornarem,  pensen els arbres.

Tornarem,  sentim nosaltres.