Castell de mentida
Diuen que fa uns pocs anys, si entraves en aquest castell, tot et transportava a l'Edat Mitjana.
Hi havia cavallers, servents, comtes i comtesses, torxes, tornejos i àpats com els d'aquella època. Evidentment tot era un atrezzo que es preparava durant els mesos d'hivern per a poder fer i repetir l'espectacle durant els mesos de bon temps.
Em pregunto quin motiu fa que la gent s'animin a pagar uns diners i a gastar el seu temps, amb coses que no podran ser mai com eren de veritat, perquè estan fetes només per a guanyar uns diners. A mi només se me n'acudeix un, de motiu: la necessitat de mantenir-nos distrets amb qualsevol bestiesa. Segur que hi ha persones que ho deuen trobar fantàstic.
La part bona és que van donar feina a molta gent, actors i figurants, modistes i sastres, fusters, ferrers... i un llarg etc. de persones. Però tan com la van donar, la van deixar perdre, quan ja no va sortir rendible a causa de la pandèmia.
Es lo que hay.
ResponEliminaSalud.
Hi ha d'haver gent per a tot.
EliminaEls sapiens tenim una avidesa innata per l'exercici de la imaginació, i l'instint de visitar mons llunyans i diferents, però sense posar-nos en risc. D'aquí ve l'èxit dels parcs d'atraccions que ens permeten "morir sense morir", o de les exposicions virtuals, que ens immergeixen en realitats sorprenents. Sempre hi ha qui troba en aquesta necessitat un forat de negoci. Però em fa l'efecte que és més barat llegir un llibre, o fins i tot escriure'l, i els efectes són fins i tot més intensos.
ResponEliminaÉs una reflexió molt ben interessant, ben explicada i ben trobada, la teva. Imhi estic ben bé d'acord.
EliminaJo si vull ser una estona a l'edat mitjana, decididament, agafo un llibre. Acabo de llegir El gran Desodre de la Maria Dolors Farrés i ho he gaudit a cada pàgina.
Jo crec que l’engany hauria estat fer passar aquest castell per real quan no ho era. Però si tothom era conscient que es tractava només d’un decorat on es feia un espectacle, a mi no em sembla tan malament. Jo tampoc hi aniria, perquè aquesta mena d’experiències no m’han cridat mai l’atenció, però no ho veig com ‘una bestiesa per mantenir-se distret’, sinó com una manera de passar-s’ho bé fent una cosa diferent. Aquest ‘castell fals’ venia una il·lusió, però els que la compraven ho sabien i entraven en el joc per divertir-se una estona. I això, al final, no és pas poca cosa.
ResponElimina`
Bon cap de setmana.
En cap moment, quan he parlat de bestiesa, em referia a cap engany. No volia dir pas això. Volia dir simplement que l'esforç, de feina, de temps, econòmic, ecològic i tot plegat em sembla exagerat pel profit que se'n treu o que se n'ha tret. Però, de fet, això em va cridar molt l'atenció perquè es un senyor castell, immens, que sembla de veritat, encara que sigui del 1983, i sobta molt, però tens raó que no queda tant lluny de molts altres espectacles, com per exemple el cinema.
EliminaJo potser tinc un altre concepte de la diversió i trobo que això no em divertiria gaire, però hi h d'haver gent per a tot.
Bona setmana, Mc!
Comparteixo totalment el teu punt de vista, Carme. Hi ha una gran diferència entre voler conèixer la història i simplement voler ser distrets amb 'bestieses' preparades. La imatge del castell, buit i silenciós ara, transmet molta més veritat que qualsevol torneig de cartó pedra. Al capdavall, la realitat sempre acaba superant la ficció, sobretot quan aquesta última només busca el benefici econòmic.
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaDoncs sí que coincidim en el punt de vista. El castell silenciós, he de dit que tl com es veu a la foto, és bonic i tot.
Una abraçada.
Jo em quedo amb la segona part del que expliques, van donar feina a molta gent, independentment que els promotors guanyessin diners o no. I també penso com en Mac, que la gent que hi anava sabien a on anaven, per tant no hi havia cap estafa. Un altra cosa és que ens agradi o no, jo tampoc hi hagués anat.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Mai no he pensat que fos una estafa… no, no…. suposo que els promotors devien pensar guanyar molts diners si feien una despesa tan gran, com ara construir un castell immens amb blocs de formigó imitant pedra, però la gent hi anava de bon grat i quedava satisfeta. I això és el que a mi em sorprèn. Però vaja, que només és sorpresa…. I suposo que una mica d'incomprensió per part meva.
EliminaAferradetes, preciosa.
És una idea una mica millor que els insofribles creuers amb cinc mil passatgers dins.
ResponEliminaA aquests passatgers, a mi, també em costa molt d'entendre'ls. Dec ser una avorridota incurable…
EliminaRecordo la publcitat d'aquests espectacles. Norecordo, però a quin lloc és aquest castell de fireta.
ResponEliminaDoncs és a l'entrada del poble de Tordera. Si el vols anar a veure, ja veus que fa prou goig.
EliminaGràcies per la informació.
EliminaJo deixo una idea, per a qui la vulgui recollir... amb un drac, un cavaller , una princesa i una bona pila de llibres, en els propers dies és podria fer una bona festa social !... "Aquí ho deixo !" : )
ResponEliminaSalut !.
M'hi apunto! I no ens caldrà construir cap castell …
EliminaSalut!
Tinc un somni
ResponEliminade fil i enyor.
Tinc un somni
on visc vides que no sóc jo.
Tinc un somni
on viure és difícil i jo tinc por.
Tinc un somni
d’històries que ja no són.
Tinc un somni
de bestieses i de fam.
Tinc un somni
de guerres que encara es fan.
Tinc un somni
al peu de quatre pedres
que ja no cauran.
Tinc un somni,
de quan llavors,
en altra vida...
et vaig estimar.