Bassa de fra Ramon, la llacuna vermella



Sota del sol i sota del vent,
l'aigua de la llacuna tremola.
Un vermell rovellat
podria donar-li nom i identitat.
Esgarrifances a l'aigua
com  a la meva pell.

A la meva fotografia no es veia gens bé el color i n'he manllevat una 


Comentaris

  1. Uf!, tens raó que aquesta aigua fa fàstic, no sé si hi té res a veure la mà de l'home...
    És un fet ben curiós.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, jo vaig entendre que no, que l'home no hi tenia res a veure...
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. Recordo aquesta llacuna d'aigües vermelles d'haver-la vist a les notícies fa uns anys. El teu enllaç a VilaWeb permet precisar que va ser l'any 2022. És ben curiós aquest fenomen natural del canvi de color de l'aigua, que es va repetint quan es donen les circumstàncies que el fan possible.

    Bon Sant Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí i el color d'ara, tot i que em va cirdar l'atenció, no era ben bé el mateix que sortia en aquest reportatge del 2022 i tampoc era el color que sortia a Google maps. Deu dependre dels bacteris que hi ha o de la quantitat que n'hi ha.

      Moltes gràcies, ha estat un bon Sant Jordi! Espero que per a tu també.

      Elimina
  3. Sí que sembla que tremoli l'aigua, veure-la d'aquest color provoca esgarrifances.
    Ben curiós això del bacteri, recordo haver llegit aquesta notícia, que em va ben sorprendre...

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dia de la meva fotografia, feia molt de vent i per això tremolava l'aigua.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  4. Em recordes Les algues roges de M. Teresa Vernet. Que parla de l'interior apassionat que s'amaga darrere la fredor aparent.

    ResponElimina
  5. Pinta el temps la pell de l’aigua
    i el sol li dona l’escalf
    que el vent li espatlla.
    Ulls de nin la pinten de vermell,
    i els sons de joves li canten
    de tant en tant amb versos de rovell.
    Són de vegades cors ferits,
    son de vegades joves esperits,
    son de vegades les nostres ànimes
    que no duen vestit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vestiré la meva ánima
      d'aquest color vermell.
      I seré com l'aigua fluint vora el mar.
      I seré com el fang
      que el sofre ha pintat.

      Elimina
    2. D’entre els peus de l’arbre
      regalima translúcida
      l’ànima dels preterits versos
      que el vent em dictà,
      amb sang d’aigua tenyí
      de vermell els seus sons
      en les fulles marcides
      d’una tardor que mai va marxar.
      Pintaré els contorns
      d’aquests sons
      amb molsa verda
      i fongs ocres
      de la terra humida,
      de llàgrimes d’enyor,
      d’amants oblidats,
      de versos perduts,
      de vents fugissers,
      de tot allò que volia
      i no va ser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars