Recordo aquesta llacuna d'aigües vermelles d'haver-la vist a les notícies fa uns anys. El teu enllaç a VilaWeb permet precisar que va ser l'any 2022. És ben curiós aquest fenomen natural del canvi de color de l'aigua, que es va repetint quan es donen les circumstàncies que el fan possible.
Sí i el color d'ara, tot i que em va cirdar l'atenció, no era ben bé el mateix que sortia en aquest reportatge del 2022 i tampoc era el color que sortia a Google maps. Deu dependre dels bacteris que hi ha o de la quantitat que n'hi ha.
Moltes gràcies, ha estat un bon Sant Jordi! Espero que per a tu també.
Sí que sembla que tremoli l'aigua, veure-la d'aquest color provoca esgarrifances. Ben curiós això del bacteri, recordo haver llegit aquesta notícia, que em va ben sorprendre...
Pinta el temps la pell de l’aigua i el sol li dona l’escalf que el vent li espatlla. Ulls de nin la pinten de vermell, i els sons de joves li canten de tant en tant amb versos de rovell. Són de vegades cors ferits, son de vegades joves esperits, son de vegades les nostres ànimes que no duen vestit.
D’entre els peus de l’arbre regalima translúcida l’ànima dels preterits versos que el vent em dictà, amb sang d’aigua tenyí de vermell els seus sons en les fulles marcides d’una tardor que mai va marxar. Pintaré els contorns d’aquests sons amb molsa verda i fongs ocres de la terra humida, de llàgrimes d’enyor, d’amants oblidats, de versos perduts, de vents fugissers, de tot allò que volia i no va ser.
Uf!, tens raó que aquesta aigua fa fàstic, no sé si hi té res a veure la mà de l'home...
ResponEliminaÉs un fet ben curiós.
Aferradetes, preciosa.
No ho sé, jo vaig entendre que no, que l'home no hi tenia res a veure...
EliminaAferradetes, preciosa!
Recordo aquesta llacuna d'aigües vermelles d'haver-la vist a les notícies fa uns anys. El teu enllaç a VilaWeb permet precisar que va ser l'any 2022. És ben curiós aquest fenomen natural del canvi de color de l'aigua, que es va repetint quan es donen les circumstàncies que el fan possible.
ResponEliminaBon Sant Jordi.
Sí i el color d'ara, tot i que em va cirdar l'atenció, no era ben bé el mateix que sortia en aquest reportatge del 2022 i tampoc era el color que sortia a Google maps. Deu dependre dels bacteris que hi ha o de la quantitat que n'hi ha.
EliminaMoltes gràcies, ha estat un bon Sant Jordi! Espero que per a tu també.
Sí que sembla que tremoli l'aigua, veure-la d'aquest color provoca esgarrifances.
ResponEliminaBen curiós això del bacteri, recordo haver llegit aquesta notícia, que em va ben sorprendre...
Una abraçada, Carme!
Aquest dia de la meva fotografia, feia molt de vent i per això tremolava l'aigua.
EliminaUna abraçada, Núria!
Em recordes Les algues roges de M. Teresa Vernet. Que parla de l'interior apassionat que s'amaga darrere la fredor aparent.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaHace bonito ese color.
ResponEliminaSalud.
Oi que sí?
EliminaPinta el temps la pell de l’aigua
ResponEliminai el sol li dona l’escalf
que el vent li espatlla.
Ulls de nin la pinten de vermell,
i els sons de joves li canten
de tant en tant amb versos de rovell.
Són de vegades cors ferits,
son de vegades joves esperits,
son de vegades les nostres ànimes
que no duen vestit.
Vestiré la meva ánima
Eliminad'aquest color vermell.
I seré com l'aigua fluint vora el mar.
I seré com el fang
que el sofre ha pintat.
D’entre els peus de l’arbre
Eliminaregalima translúcida
l’ànima dels preterits versos
que el vent em dictà,
amb sang d’aigua tenyí
de vermell els seus sons
en les fulles marcides
d’una tardor que mai va marxar.
Pintaré els contorns
d’aquests sons
amb molsa verda
i fongs ocres
de la terra humida,
de llàgrimes d’enyor,
d’amants oblidats,
de versos perduts,
de vents fugissers,
de tot allò que volia
i no va ser.