Albada
Encara no es dibuixen bé les formes,
encara no han nascut tots els colors.
L'albada estén els braços.
La cova no era tan fonda
ni ella estava tan amagada, només arraulida.
Què necessites? Li vaig dir.
Descarregar-me de tot allò que no és meu.
Poc a poc descarreguem...
Hi ha algun dubte, alguna por, alguna indecisió,
això no és meu, això tampoc, va dient.
Surt amb mi, el paisatge ja es veu
i el sol ens escalfarà els dies d'hivern.
Sortim...
Estenem els braços, com si volguéssim volar.
Y bienvenido, ya que está aquí.
ResponEliminaAbrazos.
L'aprofitarem, Erik.
EliminaUna abraçada.
Tots, d'una manera o altra, carreguem pesos que no ens pertoquen del tot i estaria molt bé poder deslliurar-nos-en, però no sempre és fàcil saber com fer-ho. M'alegro que la teva protagonista ho hagi aconseguit.
ResponEliminaAbraçades!
No, Mc, no és fàcil i segurament tampoc ho ha aconseguit, però estem en el camí que ja és molt.
EliminaAbraçades.
I l'ermita tan ben pintada, on és?
ResponEliminaSant Esteve de Juverri. És a Juverri, in petit nucli de la parròquia de Sant Julià de Lòria a Andorra.
EliminaNo està gaire ben pintada, però és com el poema, com un esbós, un començament, molta feina per fer.