Albada
Encara no es dibuixen bé les formes,
encara no han nascut tots els colors.
L'albada estén els braços.
La cova no era tan fonda
ni ella estava tan amagada, només arraulida.
Què necessites? Li vaig dir.
Descarregar-me de tot allò que no és meu.
Poc a poc descarreguem...
Hi ha algun dubte, alguna por, alguna indecisió,
això no és meu, això tampoc, va dient.
Surt amb mi, el paisatge ja es veu
i el sol ens escalfarà els dies d'hivern.
Sortim...
Estenem els braços, com si volguéssim volar.
Y bienvenido, ya que está aquí.
ResponEliminaAbrazos.
L'aprofitarem, Erik.
EliminaUna abraçada.
Tots, d'una manera o altra, carreguem pesos que no ens pertoquen del tot i estaria molt bé poder deslliurar-nos-en, però no sempre és fàcil saber com fer-ho. M'alegro que la teva protagonista ho hagi aconseguit.
ResponEliminaAbraçades!
No, Mc, no és fàcil i segurament tampoc ho ha aconseguit, però estem en el camí que ja és molt.
EliminaAbraçades.
I l'ermita tan ben pintada, on és?
ResponEliminaSant Esteve de Juverri. És a Juverri, in petit nucli de la parròquia de Sant Julià de Lòria a Andorra.
EliminaNo està gaire ben pintada, però és com el poema, com un esbós, un començament, molta feina per fer.
No sempre podem comptar amb un amic per descarregar-nos dels pesos que ens afeixuguen i que, sovint, no són ben bé nostres. Per tant, podem dir que qui té un amic, i un amic així, té un tresor. I l'esbós potser només és un esbós, però promet i segur que complirà.
ResponEliminaHe vist que el McAbeu compleix 3200 posts al seu Xarel10. Tu també en deus portar moltíssims, no? perquè publiques molt sovint i, a més, sempre amb il·lustració.
Una abraçada, carme, i Bon Nadal!
Sempre va bé descarregar-se, de vegades encara que només sigui en paraules. I després la vida continua, no gaire diferent, però ja no ho veiem tan feixuc.
EliminaJo des que vaig començar la primera Col·lecció de moments, fins ara mateix en dec portar uns 4.300 més o menys. Durant molts anys vaig publicar cada dia i ara publico tres cops per setmana. Dilluns al matí, dimecres a la tarda i divendres al vespre i el recompte va pujant. En 18 anys que va fer aquest mes de maig passat, són molts posts. Però de moment no me'n canso.
Una abraçada i molt bon Nadal, Teresa!
De vegades en portem d'aquests que no ens pertoquen més que dels nostres, tot i que sabem quins són. És complicat desfer-se'n, però sabent-ho ja és com donar una passa...
ResponEliminaM'agrada aquest començament del teu dibuix.
Aferradetes, preciosa.
És ben bé com dius… costa de desfer-nos-en, però al menya si ho sabem podem intentar-ho.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica!
Un "poema inacabat", com el de Ferrater.
ResponEliminaCom nosaltres, sempre inacabats.
Elimina