Les encantades
Repte poètic visual 362. Les encantades
dins Relats en català
Hi ets i no hi ets,
ets un reflexe, una claror,
un batec, cercles concèntrics en moviment,
un so inesperat que desapareix.
De tant buscar-te, desapareixes encara més,
quan giro el cap, et torno a sentir.
Damunt de l'aigua, tan verda,
la claror dels teus ulls.
Sol passar això, hi ha coses (i també persones) que, com més les busques, menys les trobes. En el cas dels objectes és perquè els hem perdut, però en el cas de les persones també pot ser que no vulguin que les trobem.
ResponEliminaUn poema molt bonic, m'ha agradat molt.
Bon cap de setmana!