Les encantades
Repte poètic visual 362. Les encantades
dins Relats en català
Hi ets i no hi ets,
ets un reflexe, una claror,
un batec, cercles concèntrics en moviment,
un so inesperat que desapareix.
De tant buscar-te, desapareixes encara més,
quan giro el cap, et torno a sentir.
Damunt de l'aigua, tan verda,
la claror dels teus ulls.
Sol passar això, hi ha coses (i també persones) que, com més les busques, menys les trobes. En el cas dels objectes és perquè els hem perdut, però en el cas de les persones també pot ser que no vulguin que les trobem.
ResponEliminaUn poema molt bonic, m'ha agradat molt.
Bon cap de setmana!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaBon diumenge!
Preciós el teu poema, nina.
ResponEliminaTracta de percepcions més que de realitats.
No m'estranya que t'inspirés, és una foto magnífica.
Aferradetes, preciosa.
Exactament, ben bé com dius, percepcions molt més que realitats.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa!
Una imatge inspiradora que t'ha fet evocar totes aquestes sensacions que tan bé descrius en el poema. Preciós tot el conjunt.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada, bonica!
This could be a modern Maragall. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Oooh! 😮😀 moltes gràcies, Sean!
EliminaAbraçades!
Me ha encantado.
ResponEliminaSalud.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
"Hi ets i no hi ets": això condensa tot el misteri d'un poema, d'aquest poema.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaPot tenir diversos nivells aquests "Hi ets i no hi ets"