Passejant per La Floresta


La casa vermella 
alegra el camí.
Els arbres la vetllen, 
la clou el jardí.

L'arbre de tardor
d'un groc lluminós
escampa claror
sota un cel grisós.
.........................................................Carme

Malgrat ser un dia gris
hem descobert molts colors
que ens han tret un somrís
ben gran i dels millors.

Ens hem trobat, tot passejant,
el vermell cridaner,
el groc esclatant,
i un verd juganer.

També hi hem vist un fanal de carrer
que, capcot i trist,
sap que no hi té res a fer
fins que arribi la nit.
...............................................................McAbeu
 

Comentaris

  1. Bueno pero ya va viniendo el sol y el cielo se pondrá azul-

    Besos

    ResponElimina
  2. Malgrat ser un dia gris
    hem descobert molts colors
    que ens han tret un somrís
    ben gran i dels millors.

    Ens hem trobat, tot passejant,
    el vermell cridaner,
    el groc esclatant,
    i un verd juganer.

    També hi hem vist un fanal de carrer
    que, capcot i trist,
    sap que no hi té res a fer
    fins que arribi la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sorpresa més maca, Mc!
      Vaig a completar el meu post amb els teus versos.
      Moltes gràcies per ser-hi sempre i per aquest regal.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. No m'hi vaig poder estar. Es veu que tinc tirada per la 'poesia que rima' (potser és que enyoro la meva època de sonetista. :-DD)

      Va ser una forma de mostrar la meva admiració per la teva capacitat, una vegada més, de fixar-te en els detalls i de portar-nos-els aquí d'aquesta manera que ho fas. Gràcies a tu!!

      Bon diumenge!

      Elimina
    3. Doncs hauràs de tornar als sonets... hi tens la mà trencada.
      Gràcies, Mc. Bona setmana.

      Elimina
  3. Sempre hi haurà colors que ens alegrin la tristor d'un cel gris.
    Bona combinació de dibuix i paraules.

    Aferradetes lluminoses, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors em criden sempre. Alegren i donen vida.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. Sort de la casa i de l'arbre, per alegrar-te el dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha algun motiu per alegrar-nos, siobrim bé els uls i no llegim gaires diaris ni mirem gaire la tele... he, he, he..

      Elimina
  5. Molt bones la teva auto-interpretació, i també la del Mc.

    ResponElimina
  6. Quin paisatge tan acolorit, no sé si amb topés amb ell sense pensar-ho potser de primer tindria un petit ensurt, fins que la mirada si acostumés.
    Molt bonic el poema.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  7. Descripció poètica de l'entorn i els colors pel sol i l'ambient, tot i ser hivern, ens avancen a la primavera. Us referiu a la Sant Cugat?. Carme i McAbeu, un plaera compartir en aquest excel·lent bloc. Salut i gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, on jo visc és a La Floresta de Sant Cugat. I és on, passejant, vaig veure aquesta casa, que segur que l'havia vista moltes vegades i mai no m'hi havia fixat.

      Moltes gràcies a tu, Antonio, per venir a passejar pel meu blog. Salut i una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars