Passejant per La Floresta
La casa vermella
alegra el camí.
Els arbres la vetllen,
la clou el jardí.
L'arbre de tardor
d'un groc lluminós
escampa claror
sota un cel grisós.
.........................................................Carme
Malgrat ser un dia gris
hem descobert molts colors
que ens han tret un somrís
ben gran i dels millors.
Ens hem trobat, tot passejant,
el vermell cridaner,
el groc esclatant,
i un verd juganer.
També hi hem vist un fanal de carrer
que, capcot i trist,
sap que no hi té res a fer
fins que arribi la nit.
hem descobert molts colors
que ens han tret un somrís
ben gran i dels millors.
Ens hem trobat, tot passejant,
el vermell cridaner,
el groc esclatant,
i un verd juganer.
També hi hem vist un fanal de carrer
que, capcot i trist,
sap que no hi té res a fer
fins que arribi la nit.
...............................................................McAbeu
Bueno pero ya va viniendo el sol y el cielo se pondrá azul-
ResponEliminaBesos
Sí, ja el sol va allargant el dia.
EliminaUna abraçada, Erik!
Malgrat ser un dia gris
ResponEliminahem descobert molts colors
que ens han tret un somrís
ben gran i dels millors.
Ens hem trobat, tot passejant,
el vermell cridaner,
el groc esclatant,
i un verd juganer.
També hi hem vist un fanal de carrer
que, capcot i trist,
sap que no hi té res a fer
fins que arribi la nit.
Quina sorpresa més maca, Mc!
EliminaVaig a completar el meu post amb els teus versos.
Moltes gràcies per ser-hi sempre i per aquest regal.
Una abraçada.
No m'hi vaig poder estar. Es veu que tinc tirada per la 'poesia que rima' (potser és que enyoro la meva època de sonetista. :-DD)
EliminaVa ser una forma de mostrar la meva admiració per la teva capacitat, una vegada més, de fixar-te en els detalls i de portar-nos-els aquí d'aquesta manera que ho fas. Gràcies a tu!!
Bon diumenge!
Doncs hauràs de tornar als sonets... hi tens la mà trencada.
EliminaGràcies, Mc. Bona setmana.
Sempre hi haurà colors que ens alegrin la tristor d'un cel gris.
ResponEliminaBona combinació de dibuix i paraules.
Aferradetes lluminoses, nina.
Els colors em criden sempre. Alegren i donen vida.
EliminaAferradetes, nina!
Sort de la casa i de l'arbre, per alegrar-te el dia!
ResponEliminaSempre hi ha algun motiu per alegrar-nos, siobrim bé els uls i no llegim gaires diaris ni mirem gaire la tele... he, he, he..
EliminaMolt bones la teva auto-interpretació, i també la del Mc.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaQuin paisatge tan acolorit, no sé si amb topés amb ell sense pensar-ho potser de primer tindria un petit ensurt, fins que la mirada si acostumés.
ResponEliminaMolt bonic el poema.
Bona nit, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaDescripció poètica de l'entorn i els colors pel sol i l'ambient, tot i ser hivern, ens avancen a la primavera. Us referiu a la Sant Cugat?. Carme i McAbeu, un plaera compartir en aquest excel·lent bloc. Salut i gràcies.
ResponEliminaSi, on jo visc és a La Floresta de Sant Cugat. I és on, passejant, vaig veure aquesta casa, que segur que l'havia vista moltes vegades i mai no m'hi havia fixat.
EliminaMoltes gràcies a tu, Antonio, per venir a passejar pel meu blog. Salut i una abraçada.