La Muga
Joia, la vora del riu.
Joia a la vora del riu.
Arbredes duplicades s'enlairen
cap al cel de dalt i cap al cel de sota.
Imagino seure i viure en aquesta riba.
I només la puc mirar, sense saber-la, sense saber-me.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Què macos són els reflexes!
ResponEliminaUn espai per seure i no dir res, només mirar.
Aferradetes, nina.
PS: No ho diré molt fort, però sembla que ja s'ha arreglat el Blogger.😉
D'aquells llocs que sempre t'hi qedaries més estona de la que pots quedar-te.
EliminaAferradetes, bonica
PS: a veure si dura la bona notícia.
Quan el terra és d'aigua tot és mirall.
ResponEliminaI no et canses de mirar-lo
EliminaEs toda una pasada tan solo sentarse ahí un ratito y mirar.
ResponEliminaBesos
L'instant efímer i infinit...
EliminaUna abraçada
Una imatge molt bonica i relaxant !.
ResponEliminaSalut !.
Salut, Artur!
EliminaEls versos serveixen per mirar coses com aquesta riba.
ResponEliminaAixò de "sense saber-la, sense saber-me" em sembla la part més bona poesia d'aquest poema.
Moltes gràcies, Helena!
EliminaJo encara no rebo per correu les teves entrades, dubto que el blogger s'hagi arreglat.
ResponEliminaEstà clar que no… el meu blog no em reconeix…
EliminaPrecioses aqueste fotos, si els donessim la volta segur que no canviarien gaire, amb aquesta aigua tan neta els colors es veuen molt nítids...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaPetonets.