La Muga



Joia, la vora del riu.
Joia a la vora del riu.
Arbredes duplicades s'enlairen 
cap al cel de dalt i cap al cel de sota.
Imagino seure i viure en aquesta riba.
I només la puc mirar, sense saber-la, sense saber-me.

Comentaris

  1. Què macos són els reflexes!
    Un espai per seure i no dir res, només mirar.

    Aferradetes, nina.
    PS: No ho diré molt fort, però sembla que ja s'ha arreglat el Blogger.😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquells llocs que sempre t'hi qedaries més estona de la que pots quedar-te.

      Aferradetes, bonica

      PS: a veure si dura la bona notícia.

      Elimina
  2. Quan el terra és d'aigua tot és mirall.

    ResponElimina
  3. Es toda una pasada tan solo sentarse ahí un ratito y mirar.

    Besos

    ResponElimina
  4. Una imatge molt bonica i relaxant !.
    Salut !.

    ResponElimina
  5. Els versos serveixen per mirar coses com aquesta riba.
    Això de "sense saber-la, sense saber-me" em sembla la part més bona poesia d'aquest poema.

    ResponElimina
  6. Jo encara no rebo per correu les teves entrades, dubto que el blogger s'hagi arreglat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar que no… el meu blog no em reconeix…

      Elimina
  7. Precioses aqueste fotos, si els donessim la volta segur que no canviarien gaire, amb aquesta aigua tan neta els colors es veuen molt nítids...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars