Sisè mot


Entre tantes ombres, 
la teva s'allargassa sobre el meu camí. 
El pas del temps, els moviments, la claror que canvia,
fan que tant pugui semblar el teu doble perfecte
com una mena d’impostor que ja no se t'assembla.
Testimoni mut, de tants instants viscuts.





Comentaris

  1. Segons de què sigui l'ombra del camí, de vegades sembla que els peus no la vulguin trepitjar, no fos cas que algun record se'n ressentís!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem el que podem ambels camins i amb les ombres...

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  2. Com més s'allargassa una ombra, menys fidel es torna. Igual passa amb els records d'aquests instants viscuts a mesura que s'allunyen en el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així mateix, Mc... a vegades per bé ia vegades per no tant bé.

      Elimina
  3. Hi ha ombres que s'allarguen i perduren, i malgrat que el temps inevitablement passa i tot va canviant, elles es mantenen sense saber ben bé com reconèixer-les.
    La imatge, com el text, m'agraden molt.

    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Tot canvia, tot canvia molt de pressa.

      Una abraçada!

      Elimina
  4. L'ombra sempre serà el testimoni del temps passat... dels bons i menys bons instants.

    M'agrada moltíssim el dibuix què acompanya molt bé al text.😉

    Aferradetes ben fortes, nina.

    ResponElimina
  5. Ai d'aquell dia que ja no projectem ombra!

    ResponElimina
  6. Les ombres en fotografia m'agraden molt, i en poesia també. El teu poema n'és una mostra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars