Des de la finestra


Hi ha el sol i el cel blau i la calma
I també hi ha la pluja i el cel gris i la tempesta
I després: hi ha tots els colors nous que ens porten els canvis.

Comentaris

  1. Hi ha moments de tot, al llarg de la vida. I és bo que apareguin nous colors per viure noves experiències i canvis. Tot forma part del procés.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hem d'anar adaptant, i prendre a viure situacions noves i etapes noves.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  2. Saber acoblar-nos als nous colors... sense morir en l'intent.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu afegit, tal com ho sento jo també: saber adaptar-nos sense deixar de viure, ni de ser nosaltres mateixes, ni de gaudir de tot el que es pugui...

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  3. És bonic tenir unes finestres des d 'on mirar , paisatges de diferents colors, depèn si fa sol, si plou...Els canvis da la natura són tot un regal!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les finestres també són un regal... com la natura i com els canvis de la natura... petonets M Roser!

      Elimina
  4. "Luna", me ha traìdo con su enlace a este lugar tuyo, bueno, más bien a la entrada anterior. Luego he estado curioseando por el blog y me encantan esas acuarelas. Y es curioso porque hace un reto acabo de terminar la entrada que publicaré el jueves, en la que me quejo sin decirlo del todo del monazo que tengo de mis pinceles, tanto los cortos como esos tuyos como de los otros mas largos.
    Lo que me encontre por aqui me ha gustado mucho así es que voy a mirar a ratos tus publicaciones anteriores.
    No los cuelgues nunca que es un suplicio.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Erik! Miraré la teva entrada de dijous.

      Salut!

      Elimina
  5. Els canvis que porta l'arc de Sant Martí acostumen a ser bons.
    I si no ho són, no duren gaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, tots els canvis fossin com aquests. Però tots els canvis tenen els seus colors.

      Elimina
  6. La monotonia és contrària a l'art, deia Forster.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els canvis sempre acaben essent profitosos, al menys la majoria de vegades.

      Elimina
  7. Quan la porta es tanca,
    queda només la finestra,
    un forat al mon
    que ens ajuda a somiar.
    A somiar el que volem,
    el que ens manca,
    el que anhelem,
    el que tenim a l’abast
    però no podem tastar.
    El temps,
    els desitjos amagats,
    les paraules no escrites,
    les no dites,
    les mirades que veuen i no veuen.
    Finestres màgiques
    que amaguen i ensenyen,
    que comparteixen i t’allunyen.
    Núvols rectangulars
    que volen sense moure’s.
    Pel•lícules que s’acaben
    amb la foscor
    i ja només queda somiar,
    poder tornar-ho a veure
    un altre jorn.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars