Des de la finestra
Hi ha el sol i el cel blau i la calma
I també hi ha la pluja i el cel gris i la tempesta
I després: hi ha tots els colors nous que ens porten els canvis.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Hi ha moments de tot, al llarg de la vida. I és bo que apareguin nous colors per viure noves experiències i canvis. Tot forma part del procés.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Ens hem d'anar adaptant, i prendre a viure situacions noves i etapes noves.
EliminaUna abraçada, Núria!
Saber acoblar-nos als nous colors... sense morir en l'intent.
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada molt el teu afegit, tal com ho sento jo també: saber adaptar-nos sense deixar de viure, ni de ser nosaltres mateixes, ni de gaudir de tot el que es pugui...
EliminaAferradetes, preciosa.
És bonic tenir unes finestres des d 'on mirar , paisatges de diferents colors, depèn si fa sol, si plou...Els canvis da la natura són tot un regal!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Les finestres també són un regal... com la natura i com els canvis de la natura... petonets M Roser!
Elimina"Luna", me ha traìdo con su enlace a este lugar tuyo, bueno, más bien a la entrada anterior. Luego he estado curioseando por el blog y me encantan esas acuarelas. Y es curioso porque hace un reto acabo de terminar la entrada que publicaré el jueves, en la que me quejo sin decirlo del todo del monazo que tengo de mis pinceles, tanto los cortos como esos tuyos como de los otros mas largos.
ResponEliminaLo que me encontre por aqui me ha gustado mucho así es que voy a mirar a ratos tus publicaciones anteriores.
No los cuelgues nunca que es un suplicio.
Salud
Moltes gràcies, Erik! Miraré la teva entrada de dijous.
EliminaSalut!
Els canvis que porta l'arc de Sant Martí acostumen a ser bons.
ResponEliminaI si no ho són, no duren gaire.
Tens raó, tots els canvis fossin com aquests. Però tots els canvis tenen els seus colors.
EliminaLa monotonia és contrària a l'art, deia Forster.
ResponEliminaEls canvis sempre acaben essent profitosos, al menys la majoria de vegades.
EliminaQuan la porta es tanca,
ResponEliminaqueda només la finestra,
un forat al mon
que ens ajuda a somiar.
A somiar el que volem,
el que ens manca,
el que anhelem,
el que tenim a l’abast
però no podem tastar.
El temps,
els desitjos amagats,
les paraules no escrites,
les no dites,
les mirades que veuen i no veuen.
Finestres màgiques
que amaguen i ensenyen,
que comparteixen i t’allunyen.
Núvols rectangulars
que volen sense moure’s.
Pel•lícules que s’acaben
amb la foscor
i ja només queda somiar,
poder tornar-ho a veure
un altre jorn.