Davant la mar


Davant la mar les paraules
davant la mar els silencis
davant la mar ombres salades
davant la mar, batec de blau.

Comentaris

  1. Davant la sorra, ones ondulades.
    Davant del mar blau marí, esquitxos.
    Sobre la mar, el blau del cel.
    Damunt la sorra, ombres amoroses.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  2. M'agraden molt els silencis davant la mar, tota sola o acompanyada.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també, Paula.

      Aferradetes marineres, bonica!

      Elimina
  3. Ui que s'ha cruspit el comentari!
    Per si no és a contingut brossa, intentaré refer-lo.
    M'agraden els silencis davant la mar, tota sola o acompanyada.

    Aferradetes i bon dia, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, eren tots a la brossa, Paula. I no només els teus, sinó tots els altres, excepte el de la Maria Roser. Blogger la deu tenir endollada... he, he, he...

      Elimina
  4. Pel que veig, no hi ha manera... buà!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa molts dies que els comentaris funcionesn molt malament.

      Elimina
  5. Me pilla un poco lejos, pero me gusta así solitario.

    Salud

    ResponElimina
  6. Davant del mar, batecs de paraules, ombres i silencis.
    Bons dies per passejar davant del mar, abans no comenci la temporada de bany...

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hem pogut aprofitar gaire la primavera, però val la pena fer-ho, abns que arribi la gentada.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  7. Davant la mar, les paraules callen.
    Davant la mar, els silencis donen pau.
    Davant la mar, les ombres salades
    Són una segona pell
    que ens surt lentament.
    Davant la mar, els batecs de blau,
    van creixent mirant el cel.

    Davant la mar, els infants creixen
    entre sorra, jocs i aigua.

    Davant la mar, els enamorats
    es juren eterna felicitat
    entre carícies i petons al atzar.

    Davant la mar, els vells juguen
    a recordar temps passats
    mentre es premen les mans
    i veuen com a propis els infants forans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, aquest teu seguiment poètic. Emociona, potser perquè m'hi trobo identificada.
      Moltes gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars