Davant la mar
Davant la mar les paraules
davant la mar els silencis
davant la mar ombres salades
davant la mar, batec de blau.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Davant la sorra, ones ondulades.
ResponEliminaDavant del mar blau marí, esquitxos.
Sobre la mar, el blau del cel.
Damunt la sorra, ombres amoroses.
Petonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser! Una abraçada.
EliminaM'agraden molt els silencis davant la mar, tota sola o acompanyada.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sí, a mi també, Paula.
EliminaAferradetes marineres, bonica!
Ui que s'ha cruspit el comentari!
ResponEliminaPer si no és a contingut brossa, intentaré refer-lo.
M'agraden els silencis davant la mar, tota sola o acompanyada.
Aferradetes i bon dia, nina.
Sí, eren tots a la brossa, Paula. I no només els teus, sinó tots els altres, excepte el de la Maria Roser. Blogger la deu tenir endollada... he, he, he...
EliminaPel que veig, no hi ha manera... buà!.
ResponEliminaFa molts dies que els comentaris funcionesn molt malament.
EliminaDavant la mar, ones hipnòtiques.
ResponEliminaSí que en són!
EliminaMe pilla un poco lejos, pero me gusta así solitario.
ResponEliminaSalud
Sempre fora de temporada, a mi també!
EliminaSalut, Erik!
Davant del mar, batecs de paraules, ombres i silencis.
ResponEliminaBons dies per passejar davant del mar, abans no comenci la temporada de bany...
Una abraçada, Carme
No hem pogut aprofitar gaire la primavera, però val la pena fer-ho, abns que arribi la gentada.
EliminaUna abraçada, Núria!
Davant la mar la teva poesia.
ResponEliminaMoltes gràcies, per afegir-la, Xavier!
EliminaDavant la mar, les paraules callen.
ResponEliminaDavant la mar, els silencis donen pau.
Davant la mar, les ombres salades
Són una segona pell
que ens surt lentament.
Davant la mar, els batecs de blau,
van creixent mirant el cel.
Davant la mar, els infants creixen
entre sorra, jocs i aigua.
Davant la mar, els enamorats
es juren eterna felicitat
entre carícies i petons al atzar.
Davant la mar, els vells juguen
a recordar temps passats
mentre es premen les mans
i veuen com a propis els infants forans.
M'agrada molt, aquest teu seguiment poètic. Emociona, potser perquè m'hi trobo identificada.
EliminaMoltes gràcies!