Peixos


La teva imatge al cel,
a dalt dels arbres
al fons de l'aigua.
La teva imatge m'acompanya
arreu, on vulgui anar.

Al safareig dels peixos
flueix la vida tranquil·la.
S'amaguen per les pedres,
com somriures vermells,
com aclucades d'ullet.

Trobem tanta pau dins del silenci.



Comentaris

  1. Molt curiosa aquesta foto!.
    Els peixos viuen la seva vida com un joc.

    Aferradetes silencioses, Carme.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teva companyia silenciosa, bonica!
      Fa de bon trobar-te entre nius, peixos i rentadors...
      Aferradetes agraïdes.

      Elimina
  2. Els bons silencis saben acompanyar molt bé ! ;)
    Salut !.

    ResponElimina
  3. El principi del poema em recorda aquella cançó: "When Susanna cries,/ she cries a rainbow,/ she cries a river,/ she cries a hole on the ground": ho tens tot, el cel, els arbres i el fons de l'aigua. M'agrada molt!

    ResponElimina
  4. No conec la cançó a que es refereix l'Helena.
    Una altra cançó seria "Sounds of silence" del Simon &Garfunkel.
    Però ens allunyaríem del teu poema, que avui és el que compta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier!!!
      Tant de bo que sempre, tots els silencis, siguin de pau.

      Elimina
  5. Si que és una foto ben curiosa...Els peixets vermells, de ia surten a passejar i ala nit deuen dormir entre les roques! Segur que el silenci els dóna pau...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que s'hi arreceren dins de les roques... i el silenci, dins de l'aigua encara deu ser més profund...
      Petonets, M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars