Peixos
La teva imatge al cel,
a dalt dels arbres
al fons de l'aigua.
La teva imatge m'acompanya
arreu, on vulgui anar.
Al safareig dels peixos
flueix la vida tranquil·la.
S'amaguen per les pedres,
com somriures vermells,
com aclucades d'ullet.
Trobem tanta pau dins del silenci.
Molt curiosa aquesta foto!.
ResponEliminaEls peixos viuen la seva vida com un joc.
Aferradetes silencioses, Carme.
Moltes gràcies per la teva companyia silenciosa, bonica!
EliminaFa de bon trobar-te entre nius, peixos i rentadors...
Aferradetes agraïdes.
Els bons silencis saben acompanyar molt bé ! ;)
ResponEliminaSalut !.
I tant que sí! Salut, Artur!
EliminaEl principi del poema em recorda aquella cançó: "When Susanna cries,/ she cries a rainbow,/ she cries a river,/ she cries a hole on the ground": ho tens tot, el cel, els arbres i el fons de l'aigua. M'agrada molt!
ResponEliminaMoltes gràcies Helena! Ja buscaré la cançó.
EliminaNo conec la cançó a que es refereix l'Helena.
ResponEliminaUna altra cançó seria "Sounds of silence" del Simon &Garfunkel.
Però ens allunyaríem del teu poema, que avui és el que compta.
Moltes gràcies, Xavier!!!
EliminaTant de bo que sempre, tots els silencis, siguin de pau.
Si que és una foto ben curiosa...Els peixets vermells, de ia surten a passejar i ala nit deuen dormir entre les roques! Segur que el silenci els dóna pau...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Segur que s'hi arreceren dins de les roques... i el silenci, dins de l'aigua encara deu ser més profund...
EliminaPetonets, M Roser!