Finestra a Vallfogona de Ripollès


Plantaré petúnies al test de la finestra.
Deixaré crèixer paret amunt el meu roser. 
M'envoltaré d’espígol i de bona olor. 

Al bell mig hi guardaré l'espai on esperar-te:
Una bústia clara per rebre els teus mots.
Quan hi haurà el senyal vermell de bústia plena, 
s’obriran les poncelles al roser
i riuran les flors sense saber per què.
Somriuré jo, perquè la tarda és bella.

Comentaris

  1. Mira que hi ha flors ben maques, fins i tot la finestra és preciosa, però a primer cop d'ull he vist la bústia i m'ha portat molt lluny, quan rebia moltes paraules així... i m'ha tret un somriure.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que hi havia un temps que tots rebíem moltes paraules... però mai res no dura per sempre. Ens queda el record, i com que esbonic ens fa somriure.

      Aquesta bústia em va encantar amb la bandereta que es pot pujar i abaixar... ila finestra en conjunt feia de bon emportar.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Si no queda més remei que esperar, quin bon lloc per fer-ho...

    (He de dir-ho: el teu poema m'ha recordat a Papasseit :)

    Abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben sovint esperem, per força, quasi res no és immediat en aquesta vida.

      Papasseit és un dels meus poetes preferits, me'n deu haver quedat a dins alguna cosa. Però quin honor que em diguis això, he, he, he!

      Abraçada, Pep!

      Elimina
  3. Doncs només li faltava una història d'amor a aquesta imatge, Carme, i m'ha agradat molt. A veure si t'arriben força mots, que voldrà dir que tot rutlla.
    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La finestra i la història d'amor semblaven predestinades a trobar-se... les dues boniques. Gràcies Teresa pels bons desitjos. Abraçades!!!

      Elimina
  4. No sé que és més maco, el teu poema o la finestra. Pintoresc total!

    ResponElimina
  5. La bústia sola, ja dona imatge de romanticisme al conjunt. Quina pena que es vagi perdent enviar cartes als amics/amors..... d'aquesta manera !.... ara, com a molt pots rebre la demanda de divorci o una querella ! hehehe
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara hi ha cartes de correu electrònic, no està tot perdut!
      Salut, Artur!

      Elimina
  6. Encara que haguem canviat la bústia per una safata d'entrada, els mots sempre són ben rebuts.
    Ben rebuts com tot el conjunt d'aquest post: la fotografia i el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La safata d’entrada també està prou bé. I també té avisador com aquesta bandereta. Gràcies, Xavier!

      Elimina
  7. Veient la imatge i llegint les teves paraules sembla que m'arribi l'olor de l'espígol i les flors que envolten aquesta finestra, aquest preciós racó. Un màgic lloc on esperar aquells mots que ens fan somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs que per ells mateixos ja fan somriure. Hi ha mots que també. Combinar-ho encara millor.

      Elimina
  8. Quina foto més bonica! Un lloc preciós que fa de bon esperar a qui comparteixi com nosaltres, l'amor a la natura i fa ganes de somriure mirant tanta bellesa ...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa la impressió que a dins hi ha de viure algú que sigui molt generós, molt lluminós... que estima molt... no em feu gaire cas, que em flipo molt. Petonets, M Roser!

      Elimina
  9. Oh, m'ha agradat això de 'riuran les flors sense saber per què'!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars