Lectura

PINTÓ, Jordi El poder de l'art
PINTÓ, Jordi El poder de l'art . 
Seguint a l'Helena

 

Seure i llegir:
idees i cabells
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar. 

Núvols i aire,  
i el vermell que m'atura.
Damunt del cap,
al cim de tots els textos
vola la llibertat.




Comentaris

  1. Pot semblar un tòpic però no ho és gens, la lectura ens transporta a qualsevol lloc imaginable i, fins i tot, a algun d'inimaginable. Tens raó, llegint les idees volen lliures al vent (en el cas dels cabells, ja depèn més de cadascú :-D) 

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... sí el cabells són un afer molt personal! Però al menys en la lectura estem d'acord.

      Elimina
  2. Carme, entre lectura i cultura només hi ha una lletra de diferència. No sé per què serà, però si la cultura ens fa lliures, la lectura també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que hi ajuda molt, tan l'una com l'altra, les dues coses ens apropen a la llibertat.

      Elimina
  3. Volen i vola, idees i llibertat.
    No ens ho poden prendre perquè està dins nostre i ens permet viatjar tan lluny com vulguem, des de qualsevol lloc.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre la lectura i el què portem dins hi ha sovint una gran connexió per viatjar a llocs desconeguts i també per fer-nos viure situacions que no hem viscut.

      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  4. Perdó, és que m'he quedat en això de seure i llegir...

    ResponElimina
  5. Darrerament llegeixo, massa poc. Aprofitava l'estona de dinar però amb el teletreball res de res... a veure si les teves paraules m'animen a pujar la lecturina

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mainada petita pren molt de temps... ja tornaràs a llegir més... segur que acabaràs trobant el moment.

      Elimina
  6. Dues tankes pel preu d'una! No sé amb quina quedar-me.
    L'art i els llibres solen anar junts, tot i que Van Gogh pintava la seva cadira sense el llibre que sí posava a la cadira de Gauguin. Tot es pot veure de més d'un costat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'una sense l'altra són incompletes. Pel mateix preu queda't amb les dues, he, he, he...

      Tens raó, sempre, tot, es pot veure des de més d'un costat!

      Fèiem un exercici molt divertit a una classe de psicologia que era veure una escena (si era conflictiva millor, perquè es notava més l'efecte de l'exercici) des de sis punts de vista diferents. Des de dins, de de fora, des d'un costat, des d'un altre, des de dalt, des de sota... I finalment hi afegíem el temps, com la veuríem al cap d'una setmana i al cap d'un any. I les percepcions canviaven, L'espai era una metàfora, en aquest cas.

      Elimina
  7. Carme, tu sempre trobes una excusa o una idea per escampar la poesia, els bons pensaments. En aquest cas seguint la poesia de la Bonals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo les ocasions, les excuses o les idees, perquè les necessito com el pa que em menjo...

      Elimina
  8. M'encanta aquesta voleiada poètica...Idees , cabells, (terrenals) vent i llibertat (filosòfiques)... Volen , volen , volen, fulles d'un llibre ( joc infantil)...
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars