Lectura
PINTÓ, Jordi El poder de l'art |
| PINTÓ, Jordi El poder de l'art . Seguint a l'Helena |
Seure i llegir:
idees i cabells
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.
idees i cabells
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.
Núvols i aire,
i el vermell que m'atura.
Damunt del cap,
i el vermell que m'atura.
Damunt del cap,
al cim de tots els textos
vola la llibertat.
Pot semblar un tòpic però no ho és gens, la lectura ens transporta a qualsevol lloc imaginable i, fins i tot, a algun d'inimaginable. Tens raó, llegint les idees volen lliures al vent (en el cas dels cabells, ja depèn més de cadascú :-D)
ResponSuprimeixHe, he, he... sí el cabells són un afer molt personal! Però al menys en la lectura estem d'acord.
SuprimeixCarme, entre lectura i cultura només hi ha una lletra de diferència. No sé per què serà, però si la cultura ens fa lliures, la lectura també.
ResponSuprimeixSegur que hi ajuda molt, tan l'una com l'altra, les dues coses ens apropen a la llibertat.
SuprimeixVolen i vola, idees i llibertat.
ResponSuprimeixNo ens ho poden prendre perquè està dins nostre i ens permet viatjar tan lluny com vulguem, des de qualsevol lloc.
Aferradetes, Carme.
Entre la lectura i el què portem dins hi ha sovint una gran connexió per viatjar a llocs desconeguts i també per fer-nos viure situacions que no hem viscut.
SuprimeixAferradetes, sa lluna.
Perdó, és que m'he quedat en això de seure i llegir...
ResponSuprimeixCap problema XeXu, fes, fes... seu i llegeix...
SuprimeixDarrerament llegeixo, massa poc. Aprofitava l'estona de dinar però amb el teletreball res de res... a veure si les teves paraules m'animen a pujar la lecturina
ResponSuprimeixLa mainada petita pren molt de temps... ja tornaràs a llegir més... segur que acabaràs trobant el moment.
SuprimeixDues tankes pel preu d'una! No sé amb quina quedar-me.
ResponSuprimeixL'art i els llibres solen anar junts, tot i que Van Gogh pintava la seva cadira sense el llibre que sí posava a la cadira de Gauguin. Tot es pot veure de més d'un costat.
L'una sense l'altra són incompletes. Pel mateix preu queda't amb les dues, he, he, he...
SuprimeixTens raó, sempre, tot, es pot veure des de més d'un costat!
Fèiem un exercici molt divertit a una classe de psicologia que era veure una escena (si era conflictiva millor, perquè es notava més l'efecte de l'exercici) des de sis punts de vista diferents. Des de dins, de de fora, des d'un costat, des d'un altre, des de dalt, des de sota... I finalment hi afegíem el temps, com la veuríem al cap d'una setmana i al cap d'un any. I les percepcions canviaven, L'espai era una metàfora, en aquest cas.
Carme, tu sempre trobes una excusa o una idea per escampar la poesia, els bons pensaments. En aquest cas seguint la poesia de la Bonals.
ResponSuprimeixTrobo les ocasions, les excuses o les idees, perquè les necessito com el pa que em menjo...
SuprimeixM'encanta aquesta voleiada poètica...Idees , cabells, (terrenals) vent i llibertat (filosòfiques)... Volen , volen , volen, fulles d'un llibre ( joc infantil)...
ResponSuprimeixBon vespre , Carme.
Moltes gràcies, M Roser! Bon vespre!
Suprimeix