La casa vora el riu

Vaig somiar una casa,

una casa antiga, a la vora del riu.

L'herba era molt verda

a totes dues ribes d'aquest gran riu.

Ens hi trobàvem com si fóssim de vacances

i feia un temps agradable, era final d'estiu.

No hi havia mai silenci

perquè sempre cantaven  o l'aigua o el vent o el tamariu.

Passejàvem descalços, reposàvem tranquils.

Teníem totes les hores

per riure i estimar-nos i per sentir-nos vius.




Comentaris

  1. M'agraden molt els colors d'aquesta casa.
    Un somni ben ple, tant de bo es faci realitat aviat.

    Petonets, Carme. 🍁

    ResponElimina
  2. "Passejàvem descalços, reposàvem tranquils..." El somni és quan ho puguem tornar a fer sense mascaretes, ni líquids renta-mans.
    Mentrestant aquesta aquarel·la reconforta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentrestant continuem recordant els bons moments i somiant que tornaran...

      Elimina
  3. Crec que això ho somniem tots els que seguim la teva poesia.

    ResponElimina
  4. Quin somni més bonic, m'agradaria que també fos un somni meu, però que no fos una casa de vacances, sinó per viure-hi sempre i poder escoltar el silenci trencat pel cant de l'aigua , el vent i els arbres...Segur que encara que fos en somnis, seria una vida feliç!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades els somnis ens fan despertar ben contents... per viure-hi sempre, dius, ho hauré de provar en un altre somni, és una bona idea...
      Bon diumenge, M Roser!

      Elimina
  5. Acabes de descriure el somni perfecte. Si han de ser així, que ens visitin els somnis cada nit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars