La casa vora el riu

Vaig somiar una casa,

una casa antiga, a la vora del riu.

L'herba era molt verda

a totes dues ribes d'aquest gran riu.

Ens hi trobàvem com si fóssim de vacances

i feia un temps agradable, era final d'estiu.

No hi havia mai silenci

perquè sempre cantaven  o l'aigua o el vent o el tamariu.

Passejàvem descalços, reposàvem tranquils.

Teníem totes les hores

per riure i estimar-nos i per sentir-nos vius.