Abeurador
Qui pogués surar com les fulles d'auró i de bedoll damunt la teva transparència!
Deixar-me dur i fluir amb tu temps enllà.
El teu moviment seria el meu i el mateix bategar ens faria un.
El teu doll em sadolla.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Per fer un poema d'acord, però aquesta aigua no convida massa a ser beguda...
ResponEliminaPerquè hi ha les fulles, però aquest abeurador recull directament l'aigua de la font, molt neta i totalment potable. Segurament sense les fulles jo no hagués fet la foto.
EliminaPerò de fet tens raó és un abeurador per animals, tot i que l'aigua sigui bona, bona i fresca, fresca... jo bec de la font inicial.
EliminaTemps enllà.... passat o futur?
ResponEliminaMillor futur, però passat també podria ser.
EliminaNo podria ser l'un sense l'altre, segurament.
EliminaQuina aigua més transparent, fa venir ganes de fer de fer cassoleta amb les mans i refrescar-se una mica, amb aquesta calor que fa aquests dies...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Molt neta, molt bona i molt fresca. Ho sé de bona mà, la meva, les meves que s'hi han refrescat moltes vegades. Bon dia!
EliminaAparentment molt bona sensació... "Deixar-se dur i fluir" ..."el mateix moviment i el mateix bategar"....
ResponEliminaSí, així un trocet o un moment, però desprès potser m'agradarà anar per una altra rierol, a un altre ritme i amb un altre batec...
Perdona, t'he contrariat la poesia, però com mi poso molt en les situacions, primer m'he deixat portar i m'ha semblat molt agradable, però de seguida m'ha sortid , com sempre, el meu anar a la meva....hehehehe...Tu ja em coneixes una mica...
Una abraçada.
No sé si has contrariat la poesia, jo hi estic bastant d'acord en això que dius. Tot són moments, la vida n'està feta. I la poesia com la foto, també. Les dues representen un instant. Que potser voldria allargar, però instant de totes maneres.
EliminaM'has donat la resposta exacta, t'ho m'expliques "l'instant" de la imatge i la poesia... I en això m'havia de quedar...En la primera bona sensació que m'ha produït...
EliminaPerqué haig d'anar més enllà?... N'he d'aprendre i aquesta aclaració teva m'ha fet pensar i això sempre va bé...Gràcies!!... Una abraçada.
Doncs tu també m'has fet prendre consciència de tot això. També m'has fet pensar i això per a mi és impagable. Gràcies a tu. Una abraçada.
EliminaLa transparència dels teus poemes permet al lector d'identificar-s'hi molt ràpidament! Jo també m'hi sadollo.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!!!
EliminaM'agrada el teu poema! Subscric això tan ben dit que diu l'Helena. I m'agraden molt també les imatges. Si me'n dones permís igual en pinto alguna, no prometo res.
ResponEliminaMoltes gràcies, Laura!
EliminaNo necessites cap permís, pots pintar el què tu vulguis.
Amb aquesta calor, es fa molt desitjable aquest doll d'aigua , fresc i transparent , com els teus versos !
ResponEliminaSalut ;)
No hi ha res millor per refrescar-se que l'aigua!
Elimina