Abeurador

Qui pogués surar com les fulles d'auró i de bedoll damunt la teva transparència!

Deixar-me dur i fluir amb tu temps enllà.

El teu moviment seria el meu i el mateix bategar ens faria un.

El teu doll em sadolla.






Comentaris

  1. Per fer un poema d'acord, però aquesta aigua no convida massa a ser beguda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè hi ha les fulles, però aquest abeurador recull directament l'aigua de la font, molt neta i totalment potable. Segurament sense les fulles jo no hagués fet la foto.

      Elimina
    2. Però de fet tens raó és un abeurador per animals, tot i que l'aigua sigui bona, bona i fresca, fresca... jo bec de la font inicial.

      Elimina
  2. Quina aigua més transparent, fa venir ganes de fer de fer cassoleta amb les mans i refrescar-se una mica, amb aquesta calor que fa aquests dies...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt neta, molt bona i molt fresca. Ho sé de bona mà, la meva, les meves que s'hi han refrescat moltes vegades. Bon dia!

      Elimina
  3. Aparentment molt bona sensació... "Deixar-se dur i fluir" ..."el mateix moviment i el mateix bategar"....
    Sí, així un trocet o un moment, però desprès potser m'agradarà anar per una altra rierol, a un altre ritme i amb un altre batec...
    Perdona, t'he contrariat la poesia, però com mi poso molt en les situacions, primer m'he deixat portar i m'ha semblat molt agradable, però de seguida m'ha sortid , com sempre, el meu anar a la meva....hehehehe...Tu ja em coneixes una mica...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si has contrariat la poesia, jo hi estic bastant d'acord en això que dius. Tot són moments, la vida n'està feta. I la poesia com la foto, també. Les dues representen un instant. Que potser voldria allargar, però instant de totes maneres.

      Elimina
    2. M'has donat la resposta exacta, t'ho m'expliques "l'instant" de la imatge i la poesia... I en això m'havia de quedar...En la primera bona sensació que m'ha produït...
      Perqué haig d'anar més enllà?... N'he d'aprendre i aquesta aclaració teva m'ha fet pensar i això sempre va bé...Gràcies!!... Una abraçada.

      Elimina
    3. Doncs tu també m'has fet prendre consciència de tot això. També m'has fet pensar i això per a mi és impagable. Gràcies a tu. Una abraçada.

      Elimina
  4. La transparència dels teus poemes permet al lector d'identificar-s'hi molt ràpidament! Jo també m'hi sadollo.

    ResponElimina
  5. M'agrada el teu poema! Subscric això tan ben dit que diu l'Helena. I m'agraden molt també les imatges. Si me'n dones permís igual en pinto alguna, no prometo res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Laura!
      No necessites cap permís, pots pintar el què tu vulguis.

      Elimina
  6. Amb aquesta calor, es fa molt desitjable aquest doll d'aigua , fresc i transparent , com els teus versos !
    Salut ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars